ESMENES A LA TOTALITAT-DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRET I SEGURETAT CIUTADANA (PRESSUPOSTOS 2009)

INTERVENCIÓ DE JORDI MONTANYA MIAS A LA COMISSIÓ DE JUSTÍCIA, DRET I SEGURETAT CIUTADANA

Gràcies, presidenta. En primer lloc, donar la benvinguda en nom del meu Grup Parlamentari del Partit Popular a l’honorable consellera, així con l’equip que l’acompanya en aquesta comissió per tal de debatre les esmenes a la totalitat que s’han presentat a la secció pressupostària del Departament de Justícia, pressupost
que d’antuvi, hem de fer constar que creiem que són decepcionants, que són profundament decepcionants i un veritable pas enrere, o com a mínim un estancament pel que fa la modernització de la justícia a Catalunya i per a les necessitats concretes d’aquesta administració.

Cert que el pressupost, s’ha d’adaptar, com no pot ser d’una altra
manera, a la realitat que vivim, la qual cosa, dona lloc o significa una substancial reducció dels ingressos tributaris de la Generalitat, la crisi global que vivim accentuada al nostre país per una profunda crisi immobiliària i a la qual s’hi estan sumant malauradament d’altres sectors, com el de l’automació, afecta d’una manera important la recaptació per un dels tributs cedits al Govern català, el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i aquesta circumstància entenem que afecta, de fet afecta molt els ingressos i això fa que sumat a la frenada econòmica en la
majoria dels sectors i a la fragilitat econòmica del nostre sistema de finançament tinguem la partida pressupostària que avui se’ns presenta per part de l’honorable consellera.

Ara bé, el cert és que pel que fa als pressupostos de l’any 2007 amb relació als del 2008 hi va haver un increment de la partida pressupostària del 16,5, això és una dada objectiva tot i que els números no ens acaben de quadrar mai, em puc acabar
equivocant en dècimes. Però el cert és que hi va haver aquest increment del 16,5 que era un increment que en el seu moment el darrer any ho vam posar de manifest, que reconeixíem que s’estava esmerçant i que s’estava fent un esforç important, insuficient, però sí, important.

És clar, honorable consellera, hem passat a un increment del 3,3. És un increment per sota fins i tot de l’ increment de preus al consum. Per tant, només poden concloure si estem o en fase d’estancament pel que fa a l'Administració de justícia de
Catalunya, o bé que estem donant passes enrere, i diem això tot i reconeixent la dificultat del moment, la dificultat econòmica, la situació de crisis que està patint el nostre país, però fa, i així ho hem de fer palès, que pel nostre grup parlamentari creiem molt decepcionant la partida pressupostària del seu departament. Aquest
increment creiem que està molt per sota les expectatives i de les necessitats d’un àmbit que necessita amb urgència, moltíssima urgència, un veritable impuls i un esforç pressupostari per tal d’evitar o de reconduir la situació en què poc a poc s’està
abocant l'Administració de justícia.

L’honorable diputada que m’ha precedit en la paraula ha posat de manifest dades i tants per cents. Això és una realitat que es viu a dia a dia a l'Administració de justícia.

No cal ser cap gran teòric ni cap estudiós de l'àmbit ni de la situació d’aquesta part tan important de l'Administració per concloure’n la realitat que pateix i que viu dia a dia l'Administració, qualsevol factor jurídic, qualsevol operador jurídic, honorable consellera, qualsevol justiciable que ha tingut la necessitat d’anar o d’acudir a
l'Administració de justícia fa palès la seva preocupació i un sentiment, a més d’allunyament pel que fa amb aquesta administració tan important que és un dels pilars fonamentals de qualsevol estat de dret, amb aquest grau de desconfiança, de
desafecció que hi ha avui en dia en aquesta administració, això es tradueix amb una falta de confiança indubtablement per part del justiciable amb aquesta administració.

Hem posat de manifest que hem passat d’un important increment, o d’un notable increment d’aquesta partida pressupostària, a l’exercici amb relació al 2007, 2008, a un escaig 3,3, si no ens hem equivocat nosaltres amb els números, la qual cosa suposa, repetim, un pas enrere alarmant, donada la inajornable –inajornable– necessitat d’abordar la problemàtica que envolta l'Administració de justícia.
Hem passat, i així ho entenem, d’una mena de discriminació en positiu, un increment que abans fèiem esment, del 16,5 a l’actual situació que entenem també és una discriminació en negatiu, donada la necessitat de l'àmbit que estem parlant. No farà res més que agreujar, és que no pot ser d’una l’altra manera, honorable consellera –no pot ser d’una altra manera–, agreujant encara més eterns problemes que envolten l'Administració de justícia, problemes de personal, de mobilitat, insuficiència de recursos, de col·lapse judicial, de la manca de dotació per a la justícia de proximitat, tot i que ens congratulem, ens congratulem de l’esforç que ha esmerçat el seu departament, segons ens ha posat de manifest la seva intervenció pel que fa a la dotació dels mitjans informàtics als jutjats de pau, perquè són un dels motius precisament de l’alentiment de l'Administració de justícia, els actes de comunicació judicial via jutjats de pau, via exhorts i per això ens en congratulem, honorable consellera, però el cert és que hem de posar les dades, o les hem d’analitzar amb un mínim d’objectivitat. Hi ha una part subjectiva, i tant que hi és! Hi ha de ser, estem on estem, el meu grup parlamentari està a l’oposició i nosaltres hem de fer un seguiment crític també, per què no?, de l’actuació del seu departament.

A més, també ens congratulem de quants..., se’ns posa de manifest notícies com la que vostè ens acaba de comunicar l’esforç que han fet en la informatització dels jutjats de pau, que veritablement són un dels problemes de l’alentiment de l'Administració de justícia pel que fa a la comunicació de les actuacions entre òrgans
judicials. Això també al final donat lloc a una falta d’incentivació i de motivació per accedir a la carrera judicial, a la judicatura, a ocupar llocs a l'Administració de justícia, i crea una desincentivació i una, repeteixo, falta de motivació i aleshores parlem del tant per cent
de mobilitat, de la immensa majoria de jutges, fiscals que aterrissin al nostre país i que immediatament el que fan quan poden és demanar el trasllat per defugir, doncs, d’un àmbit que els hi és hostil no per la qualitat humana de les persones que el componen, sinó per l’entorn que avui en dia es mou a l'Administració de justícia.

Nosaltres entenem que queda palesa amb les dades del pressupost l’inexistent política innovadora que reflecteix en uns pressupostos que nosaltres entenem que ha presentat honorable consellera per sortir de l’embolic, per sortir de l’embolic i cobrir l’expedient, sense que se’n desprengui cap tipus d’ambició ni d’objectius definits, ni
polítiques innovadores per a la millora del seu departament, sense abordar, com hem dit, les grans mancances d’aquesta administració ni cap dels eixos al voltant dels quals haurien de gravitar les polítiques del seu departament.

L’aposta per una administració més àgil, més eficaç, que doni solucions als actuals problemes, entenem que resta ajornat, que resta ajornat... sine die. Aquest és un increment que ha estat –inclús ho hem dit a l ’inici de la nostra intervenció– per sota de l’ increment de preus al consum, hem passat d’un 16,5 a un 3,3. Com ho justifica, això, honorable consellera? Entenem la situació de crisi, l’estem patint tots, l’estem patint tots. Directa o indirectament, però l’estem patint tots.

Però aquest departament necessitava, necessitava d’un esforç pressupostari d’un Govern que subordina les seves prioritats: l’administració de justícia, honorable consellera. És que no hi ha una altra lectura d’aquests pressupostos del seu departament. Nosaltres no volem fer crítica per la crítica, no ens agrada fer-ho. I creiem que els antecedents de les nostres intervencions ens avalen.

Ara, la realitat és crua. I la realitat és una i nosaltres no som especialistes en economia ni en grans dades d’economia ni economies quàntiques. Estem parlant del 16,5 i el 3,3%, honorable consellera. I aquesta és la crua realitat amb què afrontarem l’any que ve l’esdevenir de l’Administració de Justícia a Catalunya.

On abans, l’honorable diputada Núria de Gispert, posava el dit a la llaga. I el col·lapse dels jutjats... hi ha al voltant del 75% dels jutjats de Catalunya que estan en situació de col·lapse, i no són dades gratuïtes. No són dades gratuïtes, no són dades que vénen de la demagògia política, no ho són. Són dades que ha posat damunt de la taula, de l’informe del Consejo General del Poder Judicial; de l’informe de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i d’un minuciós, minuciós, informe elaborat recentment pel Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Per tant, entengui, honorable consellera, que en cap cas posem de manifest o volem que quedi palès un atac a la seva figura, quan la seva tasca la respectem profundament. Ara bé, entengui també que des del meu grup parlamentari sentim una profunda decepció per aquests pressupostos. Perquè entenem, honorable consellera,
que s‘havia d’haver defensat més la urgent i vital necessitat que té l’Administració de Justícia de dotar-se d’uns pressupostos que signifiquin donar un pas endavant i no una passa enrere com són aquests pressupostos que vostè ens presenta.

A Catalunya l’Administració de la Generalitat disposa d’importants competències amb l’Administració de Justícia, en l’àmbit de gestió d’oficines, de dependències judicials, en l’àmbit de recursos humans i materials. I la situació dels jutjats és, la sabem, la coneixem tots, la coneixen els operadors jurídics: és de saturació, és de sobresaturació. Agreujat també –per què no dir-ho, perquè és la realitat– per l’actual situació que estem vivint. I s’han donat una sèrie de factors que s’han ajuntat, possiblement, i que donen lloc a aquesta situació.

La diputada que m’ha precedit en el torn de la paraula, es referia a un determinat àmbit, als jutjats del social. Efectivament, l’activitat i el treball dels jutjats del social, lamentablement, s’ha vist notablement incrementada i, malauradament, sembla ser que es veurà notablement incrementada donat l’alt índex d’atur que estem patint en aquest país i que provoca multitud de litigis dins l’àmbit
social per falta d’un acord previ. Ja no parlo de les grans qüestions, dels grans expedients de regulació d’ocupació, sinó parlo del dia a dia, de la petita, mitjana empresa que es veu en l’obligació de prescindir, malauradament, de treballadors i que
no hi ha un acord i que van al jutjat del social i que estan col·lapsant els jutjats del social.

Però és que també estem parlant dins l’àmbit civil. Amb la modificació que es va produir i que va a passar a ser considerada una simple, o una infracció administrativa, el circular amb excés de velocitat a estar tipificat al Codi Penal, i això està també saturant o creant una saturació en l’àmbit de l’ordre de la jurisdicció civil. I el
procediment monitori, el procediment monitori, honorable consellera, que està començant a saturar els nostres jutjats de la jurisdicció civil, amb reclamacions de quantitats documentades que tenen un procediment específic dins el que és la Llei d’enjudiciament civil.

Per tant, han de prendre mesures, honorable consellera. I els jutjats del mercantil. Sabem que possiblement sí que aquesta sigui una situació conjuntural, una situació determinada que està provocant que hi hagi un increment molt nombrós dels procediments concursals i que això sigui una situació –esperem-ho tots i desitgem-ho tots– temporal i en la qual no s’hagin de prendre mesures especialment extraordinàries.

Ara bé, honorable consellera, estem en una situació preocupant, no alarmant, no crítica. No crítica. Però és que hi podem estar i hi podem entrar, i això sí que no ho hem de perdre de vista. No hem d’obviar la realitat amb què ens podem trobar d’aquí a 3, 6, 9 mesos o un any. Nosaltres no volem fer alarmisme, escolti. Nosaltres
considerem que l’Administració de Justícia, dins de l’actual situació, funciona raonablement bé. I funcionar raonablement bé és especialment per l’esforç suplementari que fan els factors jurídics i els operadors jurídics. Que el fan. I se’ls ha de reconèixer.

Ara bé, el que no podem obviar són aquestes realitats, aquests increments importantíssims de litigiositat que s’estan produint al jutjat del mercantil, al jutjat del civil, al jutjat del contenciós, inclús del contenciós administratiu... al jutjat del social, com s’ha fet palès abans. I vostè ens presenta uns pressupostos regressius. Que hi
ha un increment del 3,3%, sí, honorable consellera. Clar que hi és. Però està per sota inclús de l’ IPC. I molt, molt, molt per sota de l’ increment dels últims pressupostos: d’un 16,5.

Per tant, a quina conclusió ens veiem abocats a extreure d’aquesta situació? Entenem... escoltin... i vostès obvien una premissa fonamental, fonamental –acabo, president. Que justícia, o una bona administració de justícia és igual a competitivitat. Això ho obvien. I això ens preocupa molt.

Hi ha una sèrie de factors crítics que milloren o redueixen la competitivitat d’un país. Una mala gestió de les finances, dels recursos públics... També una inflació galopant, són elements negatius. Però un dels factors més importants per a l’estabilitat econòmica i social d’un país, a més dels trets assenyalats, juntament amb les polítiques fiscals, és una administració de justícia àgil i eficaç. Que doni respostes a
les necessitats del ciutadà, com a ens individual, però també, també, al sector empresarial. Al sector negoci, a la persona jurídica. Per evitar deslocalitzacions i a
sens contrari, per generar una via atractiva per assegurar la continuïtat d’un text empresarial sòlid que ha sigut el que ha construït Catalunya i amb el que esperem construir el futur i continuar construint el futur de Catalunya.

I no tan sols és important i necessari mantenir un sistema judicial estable i de prestigi, sinó que, a més a més, és importantíssim que les seves actuacions siguin ràpides i àgils. Justament l’inrevés del que tenim avui dia a Catalunya.

Honorable consellera, motius, els exposats, més que suficients a l’entendre el nostre grup parlamentari per defensar aquesta esmena a la totalitat.

PLE PARLAMENT 13 DE NOVEMBRE DE 2008

INTERVENCIÓ DE JORDI MONTANYA MIAS AL PLE DEL PARLAMENT ENVERS EL PROJECTE DE LLEI -CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES-

Sí; gràcies, president. En aquest cas no podem saludar els honorables consellers, perquè, desafortunadament, sembla que no tenen gaire interès en aquesta proposició de llei conjunta de desenvolupament bàsic de l’Estatut, atès que veiem que l’absència
del Govern és total. Però, en fi, nosaltres prenem la paraula per defensar l’esmena a la totalitat. I hem de dir, ab initio, que coincidim amb molt del que s’ha dit fins ara, amb
la intervenció de la diputada Santos i també amb la intervenció del diputat senyor Rivera.
Nosaltres, bàsicament, i crec que no anunciem res de nou, fonamentarem l’exposició i l’argumentació de l’esmena a la
totalitat pel que fa al contingut de l’article 76.4 i pel que fa al que aquest consell, aquest Consell de Garanties Estatutàries és el dictamen vinculat a uns determinats supòsits que analitzarem a continuació. I, per tant, nosaltres no volem ara aprofundir en si aquest apartat de l’article 76 és constitucional o no, perquè no ens correspon a nosaltres determinar-ho; per a això ja hi ha el
Tribunal Constitucional.
Nosaltres creiem, sota un convenciment i sota una base de convenciment jurídic, que és inconstitucional aquest contingut. Ara bé, això ja ho determinarà en el seu dia el
Tribunal Constitucional. I possiblement el que seria criticable a dates d’ara o a dies d’avui és que fins a la data aquest tribunal no s’hagi pronunciat i provoqui que una llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut, hagi estat, efectivament, creiem, aturada aquests mesos per aquesta qüestió, i també que una llei orgànica, una llei
bàsica per a Catalunya, com és l’Estatut d’autonomia, tingui supòsits o tingui apartats o parts del seu articulat que encara estiguin pendents dels diversos recursos d’inconstitucionalitat que s’hi han presentat.
Ara bé, aquesta proposició, tal com s’ha dit, pren com a referent més immediat l’actual Consell Consultiu de la Generalitat, però que el que es pretén amb aquest nou organisme, i això no escapa a ningú, és regular una nova institució, més adequada a uns nivells superiors d’autogovern que ens atorga el vigent Estatut d’autonomia de Catalunya. I en aquest sentit, el seu article 76 crea específicament el Consell de Garanties Estatutàries i l’article 77 en determina els principis d’organització i funcionament, establint, així mateix, que el Parlament n’ha de regular per llei la composició i el funcionament, l’estatut dels membres i els procediments relatius a
l’exercici de les seves funcions.
Finalment, com hem posat de manifest a l’ inici de la intervenció, cal ressaltar o posar de manifest que l’article 62.2 de l’Estatut li atribueix el caràcter de llei de desenvolupament bàsic.
S’ha posat de manifest, també, per la relatora, que el referent o punt de referència d’aquest nou organisme ens és donat pel vigent, encara vigent Consell Consultiu, creat per la Llei 1/1981, de 25 de febrer, i Consell Consultiu que també va nàixer sota els paràmetres de l' avui en dia ja derogat Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979,i que el consell que encara, diem, és vigent vetlla, en la seva actuació, per l’observança i el compliment de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia.
És rellevant el que disposa, rellevant pel que fa a la nostra intervenció i a la nostra fonamentació de la defensa de l’esmena a la totalitat, el contingut de l’article 2, al
manifestar que els dictàmens del Consell Consultiu no són vinculants; extrem, aquest, ho repetim, decisiu en la presentació d’aquesta esmena que defensem, al fixar, l’actual proposició de llei, conjunta, en determinats supòsits que analitzarem, l’establiment del dictamen vinculant, la qual cosa afegeix, a les funcions del Consell
de Garanties, entenem, una inacceptable funció de tutela de l’activitat legislativa del Parlament en el desenvolupament dels drets estatutaris.
Dit això, i pel que fa estrictament a la fonamentació i justificació de la nostra esmena a la totalitat, dir que aquesta és motivada, com hem dit a l’ inici de la intervenció, exclusivament pel que fa al dictamen vinculant, que estableix l’article 76.4. Després,
en part del seu articulat, efectivament, estarem en uns determinats punts més o menys d’acord, i n’hi ha d’altres que considerem, que s’hauran d’esmentar posteriorment en la ponència.
Ara bé, el nucli central és l’article 76, en el seu apartat quart, al disposar que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin
drets reconeguts per aquest Estatut d’autonomia, qüestió aquesta, ho repetim, que fa que el nostre grup parlamentari hàgim considerat prudent i necessària la presentació d’aquesta esmena.
Bàsicament, per tres fonamentacions, tres fonamentacions concretes. La primera, una raó de fonament judicial, i també, paral·lelament, una raó de coherència política, donat que és sobradament conegut que el Partit Popular, el Grup del Partit Popular al Congrés dels Diputats, va impugnar en el seu dia, davant del Tribunal Constitucional, l’article 76, en concret pel que fa als seus apartats 1, 2 i 4, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que regula les funcions del consell, i, pel que aquí ens interessa en concret, específicament l’apartat quart del referit article 76, article que preveu el caràcter vinculant dels dictàmens amb relació als projectes de llei i proposicions de llei del Parlament que afectin drets reconeguts per l’Estatut. Ara bé, la impugnació efectuada, també és bo –posar-ho de manifest i reconèixer-ho– va més enllà, perquè arriba a impugnar fins i tot la relació detallada de funcions
que s’atribueix al consell a l’apartat 1 i 2 de l’ esmentat article 76, incloses algunes que el Consell Consultiu, efectivament, realitza des de l’any 1981, com pronunciar-se sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de projectes i proposicions de llei del Parlament.
Així, concretant, l’article 76.4 del vigent Estatut d’autonomia de Catalunya desenvolupa..., i està impugnat pel nostre Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats per una possible inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, i en volem fer
esment: amb una possible inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. El que no farà el meu grup parlamentari és assumir funcions jurisdiccionals, i menys fer de Tribunal Constitucional.
Nosaltres considerem que tenim un dret, i els drets cal respectar-los i, quan no es respecten, defensar-los, però en primer lloc respectar-los, i és un dret que té el Partit Popular al Congrés dels Diputats, que va exercir i que, per tant, l’únic que demana el nostre grup parlamentari és respecte a l’exercici d’aquest dret. Ja decidirà el Tribunal Constitucional si la fonamentació jurídica d’aquesta impugnació és constitucional o no.
L’únic, que aprofitem l’avinentesa per posar de manifest la nostra preocupació perquè qüestions cabdals com una impugnació d’una llei orgànica, i d’una llei orgànica que desenvolupa un estatut d’autonomia, tinguin aquest alentiment en la resolució.
En definitiva, nosaltres, per prudència i per coherència política, creiem que no era convenient regular aquesta qüestió fins que es dictés o fins que es dicti la sentència, tot i considerant que no és convenient, que no és adequat que un òrgan extern al Parlament de Catalunya –Parlament de Catalunya que representa i expressa la voluntat popular– s’hi interfereixi interposant el seu criteri en el període de formació de la voluntat del legislador.
En segon lloc, una raó de naturalesa institucional. Des del nostre grup parlamentari entenem que si el text legal preveu la possibilitat que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries siguin vinculants, tot i que es refereixin exclusivament a l’afectació de drets i llibertats, el que s’està fent és desnaturalitzar el caràcter
precisament consultiu que té atribuït l’ esmentat organisme estatutari. Un funcionament vinculant vol dir precisament això, que vincula i obliga, en aquest sentit i pel que fa a l’article 76.4, ni més ni menys que el poder legislatiu, i, en conseqüència, entenem que ultrapassa les seves funcions institucionals i s’atribueix una competència decisòria que només correspon al Parlament de Catalunya. Un òrgan consultiu el que fa, el que ha de fer i el que hauria de fer és assessorar, contribuir a la formació d’una determinada voluntat, d’un determinat òrgan decisori, però el que no pot fer, al nostre criteri, és decidir i interferir en la voluntat d’un parlament.
En tercer lloc, una raó de lògica jurídica, ja que en cap cas el Consell de Garanties Estatutàries té naturalesa jurisdiccional, com efectivament té el Tribunal Constitucional, tot i no formar aquest..., del poder judicial; però té naturalesa jurisdiccional, el Tribunal Constitucional, que, ho repetim, en cap cas té el Consell de Garanties Estatutàries. En conseqüència, no se li pot atribuir a aquest organisme una funció de caràcter revisor sobre un projecte o sobre una disposició legal que ha d’aprovar el Parlament, de tal forma o de tal manera que un dictamen del consell forci
–ni més ni menys, forci– el Parlament a canviar el redactat d’un article o d’una llei o a modificar-lo parcialment o substancialment. I amb aquests termes es pronuncia amb total rotunditat l’article 18.3 de la proposició de llei, al disposar que la tramitació parlamentària d’un text que hagi estat objecte d’un dictamen vinculant del Consell de Garanties Estatutàries no pot continuar –imperatiu: no pot continuar– si no se’n suprimeixen, se’n substitueixen o se’n modifiquen els preceptes o les parts de preceptes que el consell hagi declarat contraris a la Constitució o a l’Estatut. Ho repetim, al nostre criteri, en aquest cas d’arrel estrictament jurídica, s’està equiparant o s’estaria equiparant, i pel que fa als seus efectes, una sentència amb un dictamen, i són dos pronunciaments totalment diferents.
En definitiva i el que a ningú se li pot escapar és que el que preveu la proposició és el dictamen vinculant de projectes o proposicions de llei o normes amb rang de llei que poden afectar els capítols I, II i III del títol primer del vigent Estatut d’autonomia, referents a drets i llibertats públiques, i que precisament en aquest marc estatutari es
regulen matèries tan cabdals i rellevants com els drets i deures lingüístics, sense obviar, evidentment, els drets de caire social o personal o de participació, i això sens perjudici dels drets constitucionals del títol primer de la Constitució.
Raons, totes elles, entenem, que justifiquen plenament l’esmena a la totalitat que estem defensant; raons, com hem dit, de fonament judicial, raons de coherència política, raons també de naturalesa institucional, i raons, finalment, de lògica jurídica.
Esmena que confiem que rebi el recolzament de la cambra, i, en cas contrari, continuarem esmerçant esforços, com ho hem fet a la ponència conjunta, en el si d’aquesta, per a assolir un text de consens en els punts que, al marge de l’argumentació central o cabdal que hem fet d’aquesta esmena, considerem que cal
aprofundir: qüestions com la composició, en principi integrat per nou membres, juristes de reconegut prestigi; la derivada del mandat, també en principi nou anys, i així com la impossibilitat de la seva reelecció; el règim d’incompatibilitats, del qual també discrepem profundament. No creiem que sigui bo, que sigui positiu marginar sistemàticament –marginar sistemàticament– el professional lliberal d’aquests organismes; s’ha de buscar un sistema d’incompatibilitat que permeti l’aportació del professional lliberal cabdal, ja que els seus debats...
...aporten –acabem, president– el dia a dia i l’òptica també –per què no dir-ho?– del dret positiu.
Per tant, esperem el recolzament de la cambra a aquesta esmena, tot i avançant que, en cas contrari, continuarem esmerçant esforços perquè surti una llei amb el màxim de consens possible.
Moltes gràcies.