PROJECTE DE LLEI REGIM JURIDIC I DE PROCEDIMENT ADMINISTRACIONS PUBLIQUES DE CATALUNYA -PLE PARLAMENT 27 DE GENER 2010-

El Sr. Montanya i Mías

Sí; gràcies, president. Il·lustres diputades i diputats, ho­norable conseller, prenem la paraula en aquest debat de totalitat del Projecte de llei del règim jurídic i procedi­ment de les administracions públiques de Catalunya i volem que se’ns permeti, en primer lloc, començar aques­ta intervenció agraint, encara que sembli estrany o pugui cridar especialment l’atenció, al Govern la presentació d’aquest projecte de llei abans de finir aquesta vuitena legislatura. Pot semblar xocant que un diputat de l’opo­sició feliciti el Govern per aquesta iniciativa, però de ben segur que ho entendran quan exposi les meves raons o les raons, en tot cas, del meu grup parlamentari.

Disposar d’una llei pròpia de règim jurídic i procedi­ment aplicable a les administracions catalanes ha estat una exigència del Grup Parlamentari del Partit Popular des de ja la llunyana legislatura, la sisena, la que va comprendre els anys 1999 al 2003. I els faré un petit excurs de totes aquestes exigències que poden tots vos­tès consultar en el diari de sessions del Parlament, amb tota tranquil·litat, per constatar tot el que direm.

Primer, dir que la Llei 23/2002, de 18 de novembre, de mo­dificació de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organit­zació, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, va ser impulsada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.

I, efectivament, el Govern i posteriorment la majoria par­lamentària va acceptar tramitar i debatre la nostra propo­sició de llei relativa a l’adaptació de la llei catalana a les previsions de la Llei estatal 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de desembre, en matèria de silenci administratiu i durada dels procediments administratius.

Vàrem aconseguir, doncs, que una iniciativa del nostre grup parlamentari avancés, es discutís i clogués en una ponència conjunta que va culminar amb la Llei 23/2002, abans esmentada. Creiem que va ser tot un èxit.

Segon, i posteriorment, arran dels fets, dels lamentables fets, del barri barceloní del Carmel, entre les diferents propostes de resolució del meu grup parlamentari, es va demanar, així mateix, una reforma de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, per tal d’in­troduir una sèrie de mesures tendents a garantir l’agilitat i l’eficàcia i transparència dels procediments administra­tius competència, evidentment, de la Generalitat. Però en aquest segon intent no se’ns va fer cap cas. El Govern, el primer Govern tripartit, s’hi va oposar, igual que la resta de grups parlamentaris que conformaven la majoria par­lamentària, i creiem que ja es va perdre en aquell moment una bona oportunitat.

I en tercer lloc, i en ple debat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i sempre en la línia defensada pel meu grup parlamentari, es va fer palès que, més que un nou Estatut, el que calia era desplegar la totalitat de l’Estatut de l’any 1979, aleshores vigent, que encara tenia un potencial im­portant, i sempre es posava com a exemple, a part de la possibilitat d’una nova llei electoral..., però el nostre grup parlamentari sempre posava de manifest, com a exemple, la necessitat de dictar una nova llei de règim jurídic i procediment aplicable a l’Administració de la Generalitat i als ens locals. Aquí tampoc se’ns va escol­tar, per raons, evidentment, que no vénen al cas, i es va impulsar la reforma estatutària.

I, finalment, no fa molt de temps, i ja en aquesta vuitena legislatura, i estant vigent el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, el meu grup parlamentari ha defensat sempre que, malgrat estar impugnat davant el Tribunal Consti­tucional –per cert, pel defensor del pueblo, per l’exmi­nistre socialista–, l’Estatut és una llei vigent i en con­seqüència aplicable... –impugnat pel que fa referència als articles que desenvolupa aquesta llei, o sigui el 159 i el 160–, és una llei vigent, com dèiem, i aplicable pel que fa a la matèria com la que ara ens ocupa, i calia urgentment, efectivament, dictar una llei com la que ara se’ns presenta per desplegar aquest títol competencial de l’Estatut.

En aquest estadi ens trobem amb la presentació d’aquest projecte de llei, i en conseqüència comprendran ara l’in­terès i l’agraïment del meu grup parlamentari per la pre­sentació d’aquesta iniciativa legislativa, la qual cosa no vol dir que no puguem ser crítics amb alguns aspectes del projecte, que, evidentment, esmenarem.

També és cert que podem estar i, de fet, estem, amb molts punts que ha posat de manifest la il·lustre diputada que ha defensat l’esmena a la totalitat, però, ho repetei­xo, tant pel que fa especialment al fons, que més..., no a la forma, per la tramitació del procediment d’urgèn­cia..., creiem important i necessari que aquesta llei tiri endavant, amb les esmenes conseqüents, que intentaran aportar la millora d’aquest text, un projecte de llei que ara se’ns sotmet a consideració.

I volem, d’entrada, palesar un aspecte positiu d’aquest, que és el fet que manté un rigorós respecte per la legisla­ció bàsica de l’Estat, en la matèria constituïda fonamen­talment per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la seva modificació principal, duta per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Ara bé, no ens enganyem, no podia ser d’altra mane­ra –no podia ser d’altra manera–, atès que el Tribunal Constitucional ja en el seu moment va marcar el contin­gut del que calia entendre per legislació bàsica en l’àm­bit del règim jurídic de les administracions públiques i va marcar o va acotar els seus límits per a les comunitats autònomes, per exemple, en les sentències 227/1988, 17/1990 i 50/1999.

Aquesta ha estat una de les condicions determinats, per no dir la més determinant, que ha permès al nostre grup parlamentari decidir no presentar esmena a la totalitat de retorn del projecte de llei.

En segon lloc, avancem que des del nostre grup parla­mentari presentarem esmenes a l’articulat del projecte de llei amb dos objectius molt clars. Per una banda, introduir alguns aspectes que entenem que s’haurien de regular en aquesta llei i no es fa, no sabem si per descuit o expressament. I no avançarem ara quins aspectes són o no entrarem en el detall per una qüestió simplement i planerament de temps, però de ben segur que en el moment processal oportú trobaran el suport i ho com­partiran la resta de grups en fase de ponència. I espe­rem, per altra banda, que se’ns doni ple suport en aques­tes esmenes.

I per altra banda, millorar, com no pot ser d’altra manera, el text presentat, amb la finalitat d’apropar-lo encara més a la normativa bàsica estatal, però sense minvar aquells aspectes que pròpiament constitueixen el dret adminis­tratiu propi de Catalunya. Intentarem millorar els aspec­tes relatius al procediment, a la regulació d’alguna de les potestats administratives que es regulen, i intentarem fer aportacions constructives al redactat, sempre amb l’ob­jectiu darrer que és dotar-nos d’una llei moderna, eficaç, àgil i que doni resposta autèntica a les necessitats dels ciu­tadans i ciutadanes de Catalunya quan entren en contacte amb els òrgans de les diferents administracions públiques de Catalunya.

I finalment, volem afegir un darrer aspecte. La potencia­litat que ens ha donat la Llei 13/1989, de 14 de desem­bre, que el projecte actual deroga parcialment, no ens ha de fer perdre de vista que la seva aplicació ha estat enriquidora per a les administracions públiques catala­nes i en especial per als departaments de la Generalitat. Però també és cert, i és lícit reconèixer-ho, que aquesta llei havia quedat curta després de portar vint anys de vigència, s’havia convertit, de fet, en una mena de llei d’organització administrativa i havia estat superada en allò que deia referència a procediment administratiu.

Creiem que el que surti del debat d’aquest projecte ha de ser una llei moderna, ajustada a la realitat social i administrativa d’aquest segle i que sigui útil també a les administracions locals, encara que sigui per via de la seva aplicació supletòria. El nostre grup parlamentari farà tot el necessari i dedicarem tots els nostres esforços en via de ponència perquè això sigui així.

Moltes gràcies, president.