PROJECTE DE LLEI DEL CONSELL DE GOVERNS LOCALS

PLE DEL PARLAMENT DIA 11 DE NOVEMBRE DE 2009


El Sr. Montanya i Mías

Sí, gràcies, president. Honorable conseller, il·lustres diputades i diputats, prenem la paraula en el debat de totalitat d’aquest Projecte de llei del Consell de Governs Locals sense haver presentat una esmena de totalitat, de retorn, motiu que fa, que mantinguem una intervenció global sobre el projecte i que la feina petita o la feina del dia a dia ja es realitzarà en ponència.

El Consell de Governs Locals és un òrgan que ha de representar, com s’ha dit, els interessos del món local davant de la Generalitat; també s’ha dit que és una institució prevista en l’article 85 del vigent Estatut d’autonomia de Catalunya, té caràcter independent, i hi han d’estar representats els municipis i les vegueries de Catalunya de manera proporcional a la població i al territori. Pot generar dubtes, aquesta proporcionalitat, quant al text presentat, però entenem que, en tot cas, això és un tema a debatre en ponència, al no haver-hi presentat, repeteixo, esmena de retorn, esmena de totalitat, de retorn.

Aquest òrgan s’integra en l’organització institucional de la Generalitat; serà un òrgan autònom a nivell orgànic, funcional i pressupostari, i la seva funció principal serà representar els interessos del món local davant les diferents institucions de la Generalitat, fent propostes i instant les diferents institucions que realitzin determinades actuacions en defensa del món local.

Tal com hem dit, el nostre grup parlamentari en aquest debat de totalitat vol posicionar-se i, de fet, es posiciona inicialment..., a favor del text del Projecte de llei de Consells de Governs Locals, motiu pel qual, ho repeteixo, no hem presentat esmena a la totalitat, de retorn. Ara bé, pensem que, efectivament, cal introduir al llarg de la ponència algunes modificacions, algunes importants, en el text del projecte, per tal de consensuar-ne un de millor.

Al nostre entendre, creiem que hauríem d’introduir modificacions que canviïn també la filosofia del text. Què volem dir amb això? Doncs, volem dir que pensem que no és un tema merament formal, sinó de fons; hauríem, inclús, de canviar el títol del projecte de llei, honorable conseller, i, en conseqüència, el nom del consell.

Si partim, com hem de partir, de la base que de govern només en tenim un i que aquest és el Govern de la Generalitat, autèntic poder executiu de la nostra autonomia política i organitzativa, pensem o creiem que parlar de «governs locals» introdueix un element distorsionador en el nostre sistema administratiu.

Les administracions locals són administracions públiques, el tercer nivell administratiu de l’Estat, després de l’Administració general de l’Estat i les comunitats autònomes, i, si bé tenen una connotació política –que ningú, i menys nosaltres, posa en dubte–, el cert és que pesa més el seu caràcter administratiu, ja que no en va està mancat de poder legislatiu, i això no ho podem obviar.

No és un autèntic poder polític, sinó Administració pública; certament, la més propera al ciutadà i la que gestiona les competències més properes a la vida diària dels ciutadans de Catalunya.

Per aquest motiu, honorable conseller, creiem que caldria parlar de «consells» o de «consell d’administracions locals», més que de «Consell de Governs Locals». Diguem les coses pel seu nom i no introduïm termes que confonen la ciutadania i que no s’ajusten a la nostra realitat estrictament jurídica. Això, efectivament, o evidentment, sens perjudici del que disposa el títol de l’article 85 de l’Estatut d’autonomia.

En segon terme, voldríem palesar que un antecedent immediat d’aquest Consell de Governs Locals és el Consell d’Alcaldes previst a la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Aquest consell va ser objecte de debat i configuració a la modificació legal duta a terme en la sisena legislatura i que va ser, curiosament, impulsada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya i que va portar o va dur a terme la constitució d’una ponència conjunta en el Parlament que desembocà en una reforma legal que va donar lloc a l’actual text refós de la Llei municipal i de règim local.

Creiem necessari, i així ho farem a la ponència, aprofitar el que de bo ha tingut la regulació del Consell d’Alcaldes i potenciar els aspectes del seu funcionament que han estat profitosos, i rebutjar tot allò que no ha servit de res, que també hi ha estat.

En tercer terme, i no sense una certa crítica, honorable conseller, i més tractant-se d’un diputat de Lleida, un diputat del territori, permeti’m que faci palès el meu desencís en el sentit que el projecte que el Govern que ens presenta evidencia un cert grau de visió centralista de Catalunya.

No entenem, honorable conseller, per què el text preveu, en els articles 6 i 16 –articles 6 i 16–, que en aquest Consell de Governs Locals l’alcalde de Barcelona aparegui sempre com a membre nat del consell, en detriment dels alcaldes de les altres tres capitals de província de Catalunya, que són, al meu parer, les altres tres ciutats més importants de Catalunya. Províncies, sí, honorable conseller: Lleida, Tarragona i Girona. Si vol, en dic «les ciutats de Lleida, Girona i Tarragona», perquè així vostè no es molesti. Ho dic així, però de moment hi ha el que hi ha, i aquestes ciutats queden en detriment de Barcelona.

Sembla increïble. Nosaltres li ho diem sense acritud, perquè sap que no li’n tenim, entre altres coses, però sembla increïble que en aquestes alçades un govern que es diu catalanista i d’esquerres, que diu que defensa el territori en el seu conjunt, s’atreveixi a donar més preponderància a Barcelona –cosa que no posem en dubte, que la té– i margini, com fa en d’altres aspectes de la seva actuació, la resta de capitals –he dit «capitals»– catalanes –perquè no es molesti, honorable conseller. Si això no respon a una concepció centralista –diem «centralisme» en versió catalana–, ja em dirà a què respon.

Cal donar –i així ho exigim i ho exigirem a la ponència– el mateix tracte en el si del consell als representants de les tres capitals catalanes, al mateix nivell, perquè, si no, algú pot entendre’s no suficientment tractat, o representat, o respectat en el consell.

Aquesta és, en definitiva, la nostra posició. Ja avancem importants esmenes en aquesta línia, congruents, com no pot ser d’una altra manera, amb la nostra visió del règim local.

Moltes gràcies, president, honorable conseller, diputats i diputades.