PROJECTE DE LLEI DEL MEMORIAL DEMOCRATIC
La Llei del Memorial Democràtic es va sotmetre al debat de Totalitat al Parlament de Catalunya el passat 14 de març. Es tracta d’uns dels projectes “estrella” del Conseller Saura i que lluny d’acostar posicions ha generat una forta polèmica.
Des del Partit Popular de Catalunya varem defensar la nostra esmena a la totalitat en considerar el projecte de Llei del tot innecessari i des d’una doble vessant, una jurídica i l’altra estrictament política. Jurídica per quant la llei, les lleis són l’expressió positiva del Dret i representen la concessió d’uns drets o la imposició d’unes obligacions, mai la llei ha de servir d’aixopluc de la politització d’organismes.
I des de la vessant política en considerar que per escriure o reescriure la història o part d’aquesta no creiem oportú ni necessari fer-ho mitjançant una llei no creiem tampoc que aquesta sigui una tasca a desenvolupar pel Parlament, tenim el convenciment que els historiadors, els científics, els programes de recerca universitaris atorguen a la història la veritat objectiva.
En definitiva entenem que no ha de ser el Parlament ni el govern de torn l’autor d’escriure o reescriure la història, no és el seu paper, no és la seva tasca. I no cal dir que les ferides obertes costen de cicatritzar, costen de tancar, especialment quan el passat és en certa manera encara present, un motiu més pel qual creiem que no és bo que les diferents alternances o majories parlamentaries s’atorguin la potestat de reescriure la història segons els seus propis interessos, els quals queden en evidencia -els interessos- en l’article sis del projecte de Llei pel que fa a la composició del màxim òrgan de govern i administració del memorial –la Junta de govern- que dels 14 membres que la composen 11 són directament anomenats pel govern de torn i els tres restants també pel govern -també de torn- de manera indirecta.
En resum un organisme absolutament controlat pel govern, polititzat de principi a fi que fa d’aquesta Llei un projecte dirigista, un projecte partidista que pretén imposar el revisionisme històric d’un passat ja superat per la societat, tant la II República com el franquisme són avui història i com a tal cal que siguin tractats. Els revisionismes no tenen cap sentit en la Catalunya actual.
Les generacions d’avui, les generacions actuals no tenim cap deute amb el passat, el passat és història i cal entendre-la i preservar-la, de la mà dels científics i dels historiadors, dels investigadors mai de la mà del govern de torn, els deutes pels morosos, el present i futur per la nostra societat, i la història pels historiadors.
I tot en el ben entès que des del Partit Popular de Catalunya sempre hem estat favorables a la justa reparació de les víctimes de la repressió franquista però també es obligat fer-ho extensiu a tots els que varen patir la violència incontrolada en la zona republicana durant la Guerra Civil, però per homenatjar a les víctimes –unes i altres- cal evitar sectarismes com el d’aquesta llei i l’ús oportunista de la memòria més dramàtica de la nostra història.
En definitiva no podem acceptar l’ús dirigista del passat des del poder, ni la utilització política de la memòria de tots, de la què cal tenir present: la col·lectiva, l’altra la individual ha d’ésser imperativament selectiva.
JORDI MONTANYA MIAS
Diputat del Partit Popular al Parlament de Catalunya