dijous, de juny 15, 2006

NACIONALISTA I D'ESQUERRES

"LA MAÑANA" 14-06-06
Jordi Montanya
Diputat al Parlament i president del PP de Lleida



  • El 18 de juny els catalans tindrem una oportunitat única d’expressar amb el nostre vot lliure i secret, més enllà dels interessos dels partits, si volem que Pasqual Maragall ens continui governant. Només amb un vot en contra de la reforma de l’Estatut ens podem assegurar que mai més Catalunya estarà en mans d’un president de la Generalitat com ell.

    No cal un nou Estatut per aprofundir en l’autogovern de Catalunya. La Generalitat de l’any 1980 i la Generalitat de 2006 no tenen res a veure i s’han regit amb el mateix text estatutari. Avui la majoria de les polítiques que afecten als ciutadans són competència de la Generalitat, i si el Govern de Pasqual Maragall no és eficaç en l’ambit social, econòmic, cultural o educatiu, no és per manca de competències o de recursos, sino pels seus errors i frivolitats.

    A més, gràcies al Govern del PP –quan tenia majoria absoluta- la Generalitat va multiplicar per tres els seus recursos. Tant es així que dels 1.600 euros per català de l’any 1996 s’ha passat als 4.300 euros actuals, unes dades que demostren que per resoldre els problemes dels catalans no necessitem un nou Estatut, sino un Govern millor.

    Un Estatut que no serveix per fer front als problemes reals dels catalans i catalanes i que deixa l’Estat sense mecanismes per controlar la immigració il·legal a Catalunya. Cada vegada hi ha menys efectius policials per controlar les fronteres amb França o per detectar el número creixent d’immigrants il·legals que tenim a Catalunya, fruit de l’ultima regularització del Govern Zapatero. Votar no a la reforma de l’Estatut es demanar un Estat fort que sigui capaç d’enfrontar-se amb la immigració il·legal.

    A més, aquest nou Estatut és el del suport minvant, ja que del 90 per cent de recolzament al Parlament de Catalunya, es va passar al 70 per cent de suport del mateix Parlament a la proposta Zapatero-Mas, al 54 per cent del Congrés dels Diputats, i a menys del 50 per cent al Senat. No deixa de ser curiós que totes les reformes estatutaries que està endegant el PSC-PSOE estant obtenint el reconzament més baix de la historia, un fet que ha provocat que s’hagi trencat el consens constitucional i estatutari que durant prop de 30 anys ha presidit la política catalana i espanyola. Votar sí a l’Estatut es renunciar a la Catalunya convivencial que van somniar els nostres pares per substituir-la per una Catalunya de continues discrepàncies encapçalada per Mas i Maragall.

    El 18 de juny es el moment de pensar en Catalunya, de pensar en els catalans, en el seu futur, en les seves oportunitats i, sobre tot, en la seva llibertat. Es per aixó que cal dir no al referendum de l’Estatut per garantir un futur millor per tots. Fins i tot, el propi Felipe Gonzalez reconeix que el procés de reforma d’aquest Estatut ha estat un nyap. Aleshores, per qué hem d’arriscar el consens que ens ha permès ser la vuitena economia del mon i que ha fet avançar el benestar i les llibertats dels ciutadans?

    El Títol de Drets i Deures d’aquest Estatut imposa un model de societat d’esquerres a tots els qui tenim altres valors. Són principis que pretenen regular les nostres vides i tota la societat catalana des de la imposició ideológica d’una part del país sobre l’altra. Imposa com a únic plantejament legitim, i amb força jurídica, una ideologia radical contrària a l’etica d’una gran part de ciutadans en qüestions com la vida, el matrimoni, la maternitat i la paternitat, la llibertat religiosa i el seu exercici real. Proclama la ideologia de gènere, margina l’objecció de consciencia, instaura un laïcisme hostil i retalla les llibertats individuals, la societat civil i el pluralisme.

    La reforma de l’Estatut introdueix el laicisme en l’educació, superant l’aconfesionalitat que proclama la Constitució espanyola, posa en perill la llibertat del pares a l’hora d’escollir la formació religiosa i moral que creguin oportuna per als seus fills i vol excloure de les escoles el dret a la formació religiosa.

    Impulsa, sota l’epigraf del dret a viure emb dignitat el procés de la mort, l’eutanasia com a dret dels ciutadans de Catalunya -fins i tot, un mes i mig després de l’aprovació inicial de l’Estatut, la Conselleria de Salut va encarregar un informe sobre la despenalització de l’eutanasia a Catalunya-, i preten contemplar el dret a l’avortament lliure a l’epigraf del dret de la dona al propi cos.

    Un Estatut que s’ha carregat una legislatura, un tripartit i el propi president Maragall no pot ser cap garantia de futur pels catalans. No es logic votar si a un Estatut nacionalista i d’esquerres, just en el moment en que s’ha demostrat com un estrepitós fracás el primer Govern nacionalista i d’esquerres de la historia de Catalunya. Pensant en Catalunya, els catalans i catalanes tenim, el proper 18 juny, l’oportunitat de dir no a una reforma nacionalista i d’esquerres que vol posar fi a un Estatut de consens pel conjunt dels ciutadans de Lleida, Catalunya i Espanya.

divendres, de juny 09, 2006

ENTREVISTA EL DIARI "LA MAÑANA"

07-06-06
Jordi Montanya
President del PP de Lleida



- ¿ Contempla un escenario de cara al referéndum que no sea del triunfo del ?

- El escenario que contemplo es el de una altísima abstención, algo que debe hacer reflexionar a los dirigentes políticos que han liderado el proceso. Nosotros estamos convencidos de que si los ciudadanos tienen la paciencia como para leerse el Estatut llegarán al convencimiento de que no es bueno para Catalunya.


- ¿ El PP se atribuirá toda la abstención y los noes como un triunfo personal?

- El PP lo único que quiere es lo mejor para Catalunya. No buscamos un triunfo electoral ni partidista, sino defender los intereses de todos los ciudadanos de Catalunya. Analizando el Estatut llegamos a la conclusión de que puede representar un paso atrás en el bienestar de los ciudadanos.


- Las encuestas señalan que como más elevada sea la abstención mejores resultados puede obtener el no. En este sentido, ¿no les perjudica que desde la dirección nacional se haya optado por hacer una campaña de alta intesidad?

- Les repito que nosotros no buscamos ningún triunfo personal en el referéndum. Desde un ejercicio de responsabilidad pedimos a los ciudadanos que voten a consciencia contra un proyecto que nace de la confrontación. Si se da una elevada abstención querrá decir que algo no se ha hecho bién y si el no consigue un amplio respaldo será la plasmación de que cuaado algo empieza mal y con el ánimo de excluir una fuerza política es difícil que acabe bien. Todo el proceso ha estado marcado por un enorme partidismo y sólo hay que ver los bandazos que han ido dando PSC, ERC o CIU. El único que ha mantenido una posición coherente y constructiva ha sido el PP.


- Perdone, pero parece que ponga más empeño en la campaña la dirección nacional del partido que el PP de Catalunya.

- No veo al señor Rajoy más empeñado que el señor Zapatero. De todos modos, el Estatut afecta a las relaciones de Catalunya con España, con lo que no afecta solo a los catalanes. Por tanto, es también responsabilidad política d elos dirigentes nacionales posicionarse en este proceso. No sólo conveniente, sino deseable que se involucren.



- ¿Que ERC vote en contra no pone en duda la supuesta radicalidad del texto que le atribuyen?

- El voto de ERC debe intepretarse no sólo en clave partidista, sino incluso de pugna personal entre líderes del partido, algo que también se ha dado en cierta medida en el PSC y CIU.


- ¿Contemplan que pueda darse un voto de castigo al Govern en el referéndum?

-Creo que se dará y es malo que pueda haber gente que vote no en función de lo que le parezca al Estatut, sino en clave electoral.



- Si gana el sí, ¿no sería mejor para el PP pasar página y no embarcarse en la vía judicial, con recursos de inconstitucionalidad?


- El Estaut del 79 ha sido muy útil, nos ha permitido alcanzar cotas de bienestar muy altas y ha consolidado el modelo autónoico sin generar confrontación. Con lo que si se quería ponerlo al día bastaba con unos leves retoques. Ahora nos encontramos con un Estatut muy extenso, pero lo que e speor, que está abierto a múltiples interpretaciones, ya desde el preámbulo. Creo que los abogados se harán de oro con los conflictos de interpretación que generará.



- ¿ No hace victimismo el PP al sentirse ofendido por la campaña PSC, que ha llevado incluso a los tribunales?


- Victimismo ninguno. Lo que creo es que los militantes del PSC deben sentirse tremendamente ofendidos, porque la campaña insulta su inteligencia.


- ¿No les produce desasosiego ver como cada vez se abre una grieta más amplia entre el PP y el resto de partidos?

- A nosotros se nos ha intentado aislar, tal y como consta en el Pacte del Tinell.


- CIU no firmó el Pacte del Tinell y también ha dicho que no volverá a pactar con el PP.

- CIU pactará con quien haga falta para recuperar la Gneralitat. Otra cosa es que electoralmente les convenga decir que el PP es el demonio. Si así se quedan más tranquilos, que lo digan.


- ¿No descarta por tanto que en la próxima legislatura podamos ver consellers del PP?

- ¿Y por qué,no? Este será nuestro objetivo. Creo, que ya en la última etapa de Pujol deberíamos haber exigido alguna consellería a cambio de la estabilidad parlamentaria.


- Se daría entonces la paradoja de que, en caso de triunfo del sí, tendrían la responsabilidad de aplicar este Estatut.

- Paradoja ninguna, porque las leyes son de obligado cumplimieto para todo el mundo, hayas o no hayas votado a favor de una ley. Otra cosa es que en la medida de lo posible tratemos de limitar el mal hecho.


- ¿Tiene el convencimiento de que Josep Piqué seguirà liderando el PP de Catalunya en la nueva etapa política que se abrirá a partir del 19 de junio?

-Esto deberá ser él quien lo confirmara,pero a mi personalmente no me cabe ninguna duda.


- ¿Da entonces por superados los episodios de discrepancia con la dirección que a punto estuvieron de suponer su salida del partido?

- Que puntualmente puedan darse episodios de discrepancia interna puede ser positivo para un partido donde conviven múltiples sensibilidades, porque favorece la reflexión. Yo personalmente no soy partidario de las políticas uniformistas.