RESUM INTERVENCIO PLE 18 DE FEBRER DE 2009

PROJECTE DE LLEI DEL CIRE-CENTRE D'INICIATIVES PER A LA REINSERCIO

Prenc com a referent la llei 5/1989 de 12 de maig. L’Art. 168.1 EACAT “ Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciaria”.

L’itinerari de la reinserció en l’execució de les penes privatives de llibertat es desconegut per part de la majoria de ciutadans.

Del elenc de sancions penals que l’ordenament jurídic imposa als infractors de les normes en el C. Penal, les sancions privatives de llibertat constitueixen la columna vertebral del contingut de l’administració Penitenciaria, en aquest context la legislació penitenciaria dissenya un conjunt d’institucions intrapenitenciaries i extrapenitenciaries en les que es modulen els diferents programes d’intervenció dels interns que aborden les carències i necessitats dels mateixos a fi de que la seva reincorporació futura a la societat ho sigui en les millors condicions possibles.

La pròpia Constitució en l’article 25.2 determina l’orientació de la seva activitat establint que les penes privatives de llibertat estaran orientades cap a la seva educació i reinserció social desenvolupant dit mandat constitucional o principi general, l’article 1 de la llei Orgànica General Penitenciaria i creiem important destacar que el Tribunal Constitucional ha determinat que aquest precepte no pot ésser considerat com un dret fonamental de la persona si més no com un mandat del constituent al legislador per orientar la política penal i penitenciaria del que no se’n deriven drets subjectius.

Així la legislació penitenciaria estableix el conjunt d’instruments mitjançant els quals orientarà la seva activitat l’Administració Penitenciaria per a la conservació dels objectius assenyalats i un d’aquests instruments en aquest cas fonamental és el CIRE.

El CIRE tindrà la consideració d’empresa pública del Departament de Justícia que té com a missió fonamental la reinserció sociolaboral de les persones sota mesura judicial oferint-los una formació adequada –formació ocupacional i professional i uns hàbits laborals a través del treball en els tallers productius ubicats dins o fora dels centres penitenciaris treballant de dues maneres diferents –producció pròpia i producció per encàrrec:

a) En la producció pròpia el CIRE compra matèries primes, fabrica el producte i el comercialitza – per exemple el pa.
b)En la producció per encàrrec el CIRE fabrica el producte per encàrrec directe del client.

En un altre tipus de producció el CIRE treballa en diferents sectors i especialitats:

- Confecció tèxtil industrial.
- Impremta i arts gràfiques.
- Fusteria.
- Serralleria.
- Muntatges i manipulacions.

Essent el Consell Assessor del CIRE, l’òrgan encarregat d’impulsar la relació entre el CIRE, el mon empresarial, les cambres de comerç i els sindicats per a la millor consecució dels objectius d’inserció i rehabilitació social de les persones sotmeses a mesura judicial.

Membres:
- Pimec.
- Foment Nacional del Treball.
- Fepime.
- Consell General de Cambres de Catalunya.
- CCOO.
- UGT.

Funcions:

- Difondre entre el món empresarial i sindical català, les activitats desenvolupades del CIRE per tal de fer afectiva la seva col·laboració en el treball productiu, i per tant, en la rehabilitació i inserció dels interns especialment mitjançant les borses de treball de les entitats empresarials.

- Assessorar i orientar al CIRE en la formació ocupacional i el la recerca de noves vies de col·laboració amb projectes específics.

- Avaluar l’aplicació de les polítiques de rehabilitació i reinserció.

Objectius principals:

- Incrementar l’oferta de llocs de treball com a eix central de la política de reinserció i rehabilitació del Departament de Justícia.

- Adequar la formació ocupacional a les necessitats del mercat per afavorir la inserció social dels interns.

- Establir noves formules de col·laboració empresarial.

- Difondre a la societat la política de rehabilitació i reinserció.

- Desenvolupar acords amb les administracions públiques per incrementar el volum de treball, així com fomentar acords i convenis amb entitats empresarials.

- I centrant-nos pel que fa pròpiament al projecte de Llei en sí, considerem en termes generals positiu. El nostre grup parlamentari entén que el que persegueix el projecte és un doble objectiu:

- per una banda enfortir les competències i les funcions del CIRE de cara a agilitzar el seu funcionament, millorar la seva organització i dotar-lo dels recursos necessaris per tal d’assolir els objectius esmentats a l’article 2 del projecte.

- per l’altra banda, entenen que es vol garantir la màxima reinserció social dels interns dels centres penitenciaris catalans, objectiu últim del projecte.

Amb dues qüestions prou importants que van motivar el fet de que el meu grup parlamentari no presentés esmena a la totalitat de retorn al govern, ja que estem enfront d’un projecte de Llei netament tècnic d’adequació de l’organisme a les noves necessitats.

Dit això, voldríem fer una sèrie d’observacions al projecte de llei, avançant ja des d’aquest moment que el nostre grup parlamentari presentarà un grapat d’esmenes a l’articulat en el moment processal oportú.

I tanmateix fer una sèrie de reflexions al fil del projecte perquè serà la base de les futures esmenes a l’articulat:

* Per un costat, el nostre Grup Parlamentari en fase de ponència proposarà aprofundir en tots aquells instruments i funcions previstos en el projecte de Llei que tendeixen a la reinserció dels interns i això amb independència de les esmenes a l’articulat. Voldríem que el projecte serveix plenament a l’objectiu d’afavorir la incorporació dels interns al mercat laboral a través de llocs de treball els més ajustats possibles a les seves capacitats, a la formació rebuda en el sí del CIRE i plenament adaptats a l’eficàcia dels programes formatius i educatius que dur a terme el centre.

Entenem que un dels principals obstacles que s’ha trobat el CIRE aquests darrers anys és una manca relativa d’adequació dels programes formatius a la realitat laboral i en aquest sentit hem d’aconseguir aquest ajust.

* Per un altre, el nostre Grup Parlamentari entrarà en el sí de l’estructura i organització del centre que dissenya el projecte de llei. Criem en la bona intenció del projecte de llei i per això considerem que la major agilitat de la que es vol dotar al CIRE ha d’anar acompanyat d’algunes previsions que actualment el projecte no contempla o les contempla de manera limitada, com ara les següents:

- Ampliar les funcions del CIRE previstes en l’article 4.
- Enfortir les competències del Consell assessor previst en l’article 11.
- Millorar els aspectes relatius a la participació del centre en la creació d’entitats o empreses amb l’objectiu de flexibilitzar la seva actuació, previsió contemplada en l’article 2 del projecte.

Aquestes, resumint, són les propostes que formularem en el seu moment i que, insistim un cop més conformaran el centre de la nostra posició vers el projecte de Llei que ara debatrem.

Per tot l’exposa’t, el nostre grup parlamentari no donarà suport a l’esmena a la totalitat presentada pel Grup de CIU.

PLE PARLAMENT 4 DE FEBRER DE 2009

PROPOSICIO DE LLEI CONSELL GARANTIES ESTATUTARIES

El Sr. Montanya i Mías

Sí, gràcies, president. Honorable consellera, il·lustres diputades i diputats..., prenc la paraula per tal de defensar les esmenes a la Proposició de llei del Consell de Garanties Estatutàries que el nostre grup parlamentari manté vives i les subsegüents al dictamen del Consell Consultiu per fer palès que el nostre vot al dictamen, a la votació final, serà contrari, i pels motius que al llarg del recorregut, «farragós» recorregut o llarg recorregut d’aquesta proposició de llei ja hem anat posant de manifest en el debat de totalitat i en el si de la ponència conjunta.

Proposició de llei que pren com a referent el fins avui vigent Consell Consultiu de la Generalitat. I el que, en definitiva, busca aquesta nova institució és regular o adequar-se a uns nivells superiors d’autogovern que ens atorga el vigent Estatut d’autonomia de Catalunya, en determinar en el seu article 76 la creació, i l’article 77, que en determina els principis d’organització, funcionament, composició, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions.

Aquesta institució té com a propòsit vetllar per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució espanyola de les disposicions de la Generalitat i així mateix recalcar que el consell tindrà autonomia orgànica, funcional i pressupostària. I, a diferència del Consell Consultiu, el Consell de Garanties Estatutàries emet o tindrà la potestat d’emetre dictàmens vinculants en les iniciatives legislatives del Parlament que afectin drets i deures reconeguts per l’Estatut. Val a dir, en primer lloc, que el nostre grup parlamentari manté i ha mantingut un respecte i consideració escrupolosos a la tasca desenvolupada fins ara pel Consell Consultiu, que desitgem –i, de fet, tenim el convenciment– que la seva tasca tindrà continuïtat amb el mateix nivell de rigor jurídic i prestigi amb el Consell de Garanties Estatutàries.

Vàrem esgrimir en el debat de totalitat el nostre posicionament pel que fa al projecte, en el debat de totalitat, al·legant fonamentalment tres raons, que es mantenen inalterables i que passem a resumir per justificar el nostre posicionament en la votació final. En primer lloc, una raó de coherència política, ja que és sobrerament conegut que el Grup Parlamentari del Partit Popular al Congrés dels Diputats va impugnar davant del Tribunal Constitucional l’article 76 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que regula les funcions del consell, en concret, i molt especialment pel que fa a l’apartat quart de l’esmenta’t article, que preveu el caràcter vinculant dels dictàmens amb relació als projectes de llei i proposicions de llei del Parlament que afectin drets reconeguts per l’Estatut.

En segon lloc, fèiem palesa una raó de naturalesa institucional, ja que entenem que si el text legal preveu la possibilitat que els dictàmens del Consell de Garanties siguin vinculants, encara que es refereixin a l’afectació de drets i llibertats, el que fa és desnaturalitzar el caràcter precisament consultiu que té atribuït l’organisme. Val a dir que els dictàmens vinculants no s’insereixen en l’àmbit de la funció consultiva clàssica, sinó que es traslladen a l’esfera de la funció de control, de control extern d’ estatutarietat i constitucionalitat respecte de l’òrgan legislatiu, de tal manera que contenen o contindran una decisió que s’imposa necessàriament a la voluntat del legislatiu.

En definitiva, estem creant un òrgan de control que limita el poder polític de la cambra legislativa, ja que perquè existeixi o puguem parlar de control es requereixen quatre notes que es donen, al nostre entendre, totes elles en el text normatiu. Una primera nota és la diferenciació entre qui controla i és controlat. Controla el Consell de Garanties Estatutàries i és controlada la cambra legislativa. La segona nota és l’existència d’un paràmetre que permeti avaluar objectivament l’actuació de qui és controlat. En tercer lloc, que la voluntat del primer, del controlador, s’imposi a la voluntat de l’altre, del controlat, en aquest cas, la cambra legislativa. I en quart lloc, la existència d’un mecanisme de correcció de desajust per a aquells supòsits en els quals qui és controlat es separi de la decisió del controlador. I en conseqüència creiem que es donen aquestes quatre notes o condicions amb relació als dictàmens vinculants que atribueix la proposició de llei al Consell de Garanties Estatutàries respecte al Parlament i a la seva funció legislativa. En aquest context, el consell i el Parlament són institucions diferents i el necessari paràmetre l’integren tant la Constitució com l’Estatut, així la voluntat del Parlament queda o quedarà supeditada a la del consell.

I en darrer terme, significar que la tramitació parlamentària d’un text que hagi estat objecte d’un dictamen vinculant no pot continuar si no es suprimeixen o modifiquen els preceptes o part dels preceptes que el consell hagi declarat contraris a la Constitució o a l’Estatut. En aquest sentit, es pronuncia l’article 18.3 de la proposició de llei, i, per tant, i no ens cansarem de repetir-ho, limita el poder polític de la cambra legislativa.

També hi ha una raó de lògica jurídica, a la qual també fèiem esment al debat de totalitat, i és que en cap cas el consell té naturalesa jurisdiccional, com cita el Tribunal Constitucional, tot i no formar part, efectivament aquest darrer, del poder judicial. Conseqüentment, entenem que no pot atribuir-se al consell una funció de caràcter revisor sobre un projecte, precepte o disposició legal que ha d’aprovar el Parlament, de manera tal que un dictamen del consell força o obliga –imperatiu– el Parlament a canviar el redactat d’un article o d’una llei. Estaríem, en definitiva, equiparant, quant als seus efectes, una sentència a un dictamen, i són dos pronunciaments totalment diferents.

Finalment, a ningú se li pot escapar que el que preveu la proposició de llei és el dictamen vinculant de projectes o proposicions o normes amb rang de llei, que poden afectar els capítols I, II i III del títol primer de l'Estatut d’autonomia de Catalunya, referent als drets i llibertats públiques, i que, precisament, en aquest marc estatutari es regulen matèries tan rellevants o tan importants com els drets i deures. Argumentació aquesta que ja vam posar de manifest al debat de totalitat, i argumentació que mantenim i continuem defensant –tot i el contingut del Dictamen 291, de 14 de gener de 2009, del Consell Consultiu–, ja que considerem que els raonaments anteriors condueixen a la conclusió que els dictàmens vinculants són actes de control extern de constitucionalitat i estatutorietat que el Consell de Garanties Estatutàries exercirà sobre una part molt important de l’activitat legislativa del Parlament de Catalunya, i que, en definitiva, limiten el poder polític d’aquesta cambra, i en limita la capacitat, també, legislativa plena, que, dins de les seues competències, té atribuïda el Parlament de Catalunya, ja que aquest, repetim, resta obligat, de forma o amb caire imperatiu, a sotmetre’s al criteri del consell en una fase del procés legislatiu vital, en la qual s’està formant la seva voluntat. I, en aquesta línia, el cert i el que no podem obviar és el fet que, malgrat que el dictamen emès pel Consell Consultiu evita formalment –i en això discrepem amb la intervenció de la relatora–, repetim, evita formalment pronunciar-se envers la seva constitucionalitat – entengui’s, de la figura del dictamen vinculant.

I, per tant, nosaltres entenem que és palès que parteix d’una opinió de fons sobre aquesta qüestió, en la mesura que exigeix expressament realitzar una interpretació restrictiva d’aquesta institució, perquè comporta una limitació en l’exercici de la potestat legislativa. I, en aquest sentit, la secció quarta, punt primer del dictamen: «El caràcter vinculant –llegim (sic)– del dictamen sobre projectes i proposicions de llei comporta una evident limitació en l’exercici de la potestat legislativa.» I no estem referint-nos al vot particular, estem referint-nos al contingut del dictamen.

En resum, el que qüestionem amb les esmenes que mantenim vives i les subsegüents al dictamen és fonamentalment i bàsicament la constitucionalitat d’aquest projecte, en considerar que no es pot atribuir al consell funcions dictaminadores, vinculants pel Parlament de Catalunya, que limiten la seva capacitat legislativa, tot partint d’una sèrie de premisses que fem nostres com és la presumpció de constitucionalitat de l'Estatut, que quedi clar, presumpció que ve avalada per la seva aprovació al Parlament de Catalunya per una majoria de dos terços; presumpció de constitucionalitat, que també ve avalada per la seva aprovació a les Corts Generals, i pel posterior referèndum.

Ara bé, presumpció de constitucionalitat és el que és, una presumpció, i el nostre grup parlamentari discrepa d’un apartat molt concret que considerem que no s’ajusta a la Constitució, que limita el poder o la capacitat legislativa d’aquesta cambra, que es veurà sotmesa a un control d’un òrgan extern, precisament per desenvolupar qüestions tan fonamentals com és el desenvolupament del títol corresponent a drets i deures.

També és cert que nosaltres hem mantingut viva l’esmena subsegüent al dictamen
del Consell Consultiu, pel que fa al règim d’incompatibilitats. És un pronunciament que nosaltres també no ens cansarem de repetir. Considerem que l’article 12, en el seu apartat en el qual limita o impedeix –impedeix– formar part d’aquest nou organisme a qualsevol persona que desenvolupi una activitat professional, mercantil o laboral remunerada. És un greu error marginar d’aquesta institució el professional liberal. I nosaltres creiem que hauria de ser justament el contrari, professionals liberals que, molts d’ells, són reconegudíssims catedràtics –reconegudíssims catedràtics, i no cal dir noms–, que compaginen l’exercici de la docència des de les seves càtedres amb l’exercici professional. I estem marginant ,en definitiva, la visió pràctica del dret per quedar-nos, únicament i exclusivament, amb la teoria, tot i respectant, com hem dit al començament de la nostra intervenció, el caràcter i la competència absolutament demostrats pels membres del Consell Consultiu i pels que en seran el dia d’avui, a partir que es constitueixi o s’aprovi aquesta proposició de llei, els membres del Consell de Garanties Estatutàries. Però, repetim, considerem que és un error que sistemàticament es produeix en aquesta cambra quan es vol marginar la realitat, la pràctica de l’exercici del dret a professionals tan valuosíssims: advocats, notaris, procuradors, auditors, etcètera, del que és la visió pràctica del dret. Cometem un error, un error més.

Acabem la nostra intervenció agraint la tasca desenvolupada en el si de la ponència pels diferents ponents, molt especialment també la del lletrat i la de la relatora, que en tot moment han treballat –i és bo reconèixer-ho– per arribar a un màxim de consens. Aquest consens nosaltres ja hem dit i vam dir des d’un començament que seria molt difícil d’assolir, atès el recurs d’inconstitucionalitat que penja sobre aquests articles que desenvolupen el Consell de Garanties Estatutàries –76 i 77– per part del Grup Parlamentari del Partit Popular al Congrés dels Diputats, però sí que volem agrair la tasca de consens que ha donat lloc al fet que s’hagin transaccionat moltes de les esmenes que havien presentat, que se n’hagin acceptat d’altres.

I també –repeteixo, i per finalitzar agrair també la tasca del nostre assessor de grup parlamentari, Carles Jaume.

Moltes gràcies, president.

PROPOSTA DE RESOLUCIO AL PARLAMENT

EL PARTIT POPULAR INSTA ALS GOVERNS DE L'ESTAT I DE LA GENERALITAT A SENYALITZAR A LES CARRETERES L'ESTACIÓ DE L'AVE DE LLEIDA

El diputat del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Jordi Montanya Mias, ha presentat una proposta de resolució en la que insta al Govern de la Generalitat i al de l'Estat a senyalitzar adequadament els itineraris per arribar a l'estació de l'AVE de Lleida-Pirineus a les respectives xarxes viàries de la seva titularitat a la demarcació de Lleida.

Jordi Montanya, afirma que, contràriament al que passa a Tarragona amb la seva estació de l'AVE, els usuaris que vulguin desplaçar-se a la cuitat de Lleida per agafar l'AVE, no troben ni a les carreteres ni al propi nucli urbà de Lleida, els senyals que l'orientin sobre l'itinerari a seguir per arribar a l'estació de Lleida.

El diputat Montanya, també lamenta el fet que si al arribar a l'estació es vol aparcar el vehicle, no es pugui fer en les inmediacions de la pròpia estació, "ja que ADIF encara no ha acabat les obres del nou aparcament, i els aparcaments alternatius no estan senyalitzats".

El Sr. Montanya, considera necessari adoptar aquestes mesures ja que l'estació de l'AVE a Lleida, s'ha convertit en un pol d'atracció de persones, que comporta, un increment de mobilitat de vehicles que acudeixen a l'estació, "i no sempre les estacions, com es el cas de la de Lleida, estan suficientment senyalitzades i disposen dels serveis suficients per atendre als usuaris".