PLE PARLAMENT 13 DE NOVEMBRE DE 2008

INTERVENCIÓ DE JORDI MONTANYA MIAS AL PLE DEL PARLAMENT ENVERS EL PROJECTE DE LLEI -CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES-

Sí; gràcies, president. En aquest cas no podem saludar els honorables consellers, perquè, desafortunadament, sembla que no tenen gaire interès en aquesta proposició de llei conjunta de desenvolupament bàsic de l’Estatut, atès que veiem que l’absència
del Govern és total. Però, en fi, nosaltres prenem la paraula per defensar l’esmena a la totalitat. I hem de dir, ab initio, que coincidim amb molt del que s’ha dit fins ara, amb
la intervenció de la diputada Santos i també amb la intervenció del diputat senyor Rivera.
Nosaltres, bàsicament, i crec que no anunciem res de nou, fonamentarem l’exposició i l’argumentació de l’esmena a la
totalitat pel que fa al contingut de l’article 76.4 i pel que fa al que aquest consell, aquest Consell de Garanties Estatutàries és el dictamen vinculat a uns determinats supòsits que analitzarem a continuació. I, per tant, nosaltres no volem ara aprofundir en si aquest apartat de l’article 76 és constitucional o no, perquè no ens correspon a nosaltres determinar-ho; per a això ja hi ha el
Tribunal Constitucional.
Nosaltres creiem, sota un convenciment i sota una base de convenciment jurídic, que és inconstitucional aquest contingut. Ara bé, això ja ho determinarà en el seu dia el
Tribunal Constitucional. I possiblement el que seria criticable a dates d’ara o a dies d’avui és que fins a la data aquest tribunal no s’hagi pronunciat i provoqui que una llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut, hagi estat, efectivament, creiem, aturada aquests mesos per aquesta qüestió, i també que una llei orgànica, una llei
bàsica per a Catalunya, com és l’Estatut d’autonomia, tingui supòsits o tingui apartats o parts del seu articulat que encara estiguin pendents dels diversos recursos d’inconstitucionalitat que s’hi han presentat.
Ara bé, aquesta proposició, tal com s’ha dit, pren com a referent més immediat l’actual Consell Consultiu de la Generalitat, però que el que es pretén amb aquest nou organisme, i això no escapa a ningú, és regular una nova institució, més adequada a uns nivells superiors d’autogovern que ens atorga el vigent Estatut d’autonomia de Catalunya. I en aquest sentit, el seu article 76 crea específicament el Consell de Garanties Estatutàries i l’article 77 en determina els principis d’organització i funcionament, establint, així mateix, que el Parlament n’ha de regular per llei la composició i el funcionament, l’estatut dels membres i els procediments relatius a
l’exercici de les seves funcions.
Finalment, com hem posat de manifest a l’ inici de la intervenció, cal ressaltar o posar de manifest que l’article 62.2 de l’Estatut li atribueix el caràcter de llei de desenvolupament bàsic.
S’ha posat de manifest, també, per la relatora, que el referent o punt de referència d’aquest nou organisme ens és donat pel vigent, encara vigent Consell Consultiu, creat per la Llei 1/1981, de 25 de febrer, i Consell Consultiu que també va nàixer sota els paràmetres de l' avui en dia ja derogat Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979,i que el consell que encara, diem, és vigent vetlla, en la seva actuació, per l’observança i el compliment de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia.
És rellevant el que disposa, rellevant pel que fa a la nostra intervenció i a la nostra fonamentació de la defensa de l’esmena a la totalitat, el contingut de l’article 2, al
manifestar que els dictàmens del Consell Consultiu no són vinculants; extrem, aquest, ho repetim, decisiu en la presentació d’aquesta esmena que defensem, al fixar, l’actual proposició de llei, conjunta, en determinats supòsits que analitzarem, l’establiment del dictamen vinculant, la qual cosa afegeix, a les funcions del Consell
de Garanties, entenem, una inacceptable funció de tutela de l’activitat legislativa del Parlament en el desenvolupament dels drets estatutaris.
Dit això, i pel que fa estrictament a la fonamentació i justificació de la nostra esmena a la totalitat, dir que aquesta és motivada, com hem dit a l’ inici de la intervenció, exclusivament pel que fa al dictamen vinculant, que estableix l’article 76.4. Després,
en part del seu articulat, efectivament, estarem en uns determinats punts més o menys d’acord, i n’hi ha d’altres que considerem, que s’hauran d’esmentar posteriorment en la ponència.
Ara bé, el nucli central és l’article 76, en el seu apartat quart, al disposar que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin
drets reconeguts per aquest Estatut d’autonomia, qüestió aquesta, ho repetim, que fa que el nostre grup parlamentari hàgim considerat prudent i necessària la presentació d’aquesta esmena.
Bàsicament, per tres fonamentacions, tres fonamentacions concretes. La primera, una raó de fonament judicial, i també, paral·lelament, una raó de coherència política, donat que és sobradament conegut que el Partit Popular, el Grup del Partit Popular al Congrés dels Diputats, va impugnar en el seu dia, davant del Tribunal Constitucional, l’article 76, en concret pel que fa als seus apartats 1, 2 i 4, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que regula les funcions del consell, i, pel que aquí ens interessa en concret, específicament l’apartat quart del referit article 76, article que preveu el caràcter vinculant dels dictàmens amb relació als projectes de llei i proposicions de llei del Parlament que afectin drets reconeguts per l’Estatut. Ara bé, la impugnació efectuada, també és bo –posar-ho de manifest i reconèixer-ho– va més enllà, perquè arriba a impugnar fins i tot la relació detallada de funcions
que s’atribueix al consell a l’apartat 1 i 2 de l’ esmentat article 76, incloses algunes que el Consell Consultiu, efectivament, realitza des de l’any 1981, com pronunciar-se sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de projectes i proposicions de llei del Parlament.
Així, concretant, l’article 76.4 del vigent Estatut d’autonomia de Catalunya desenvolupa..., i està impugnat pel nostre Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats per una possible inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, i en volem fer
esment: amb una possible inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. El que no farà el meu grup parlamentari és assumir funcions jurisdiccionals, i menys fer de Tribunal Constitucional.
Nosaltres considerem que tenim un dret, i els drets cal respectar-los i, quan no es respecten, defensar-los, però en primer lloc respectar-los, i és un dret que té el Partit Popular al Congrés dels Diputats, que va exercir i que, per tant, l’únic que demana el nostre grup parlamentari és respecte a l’exercici d’aquest dret. Ja decidirà el Tribunal Constitucional si la fonamentació jurídica d’aquesta impugnació és constitucional o no.
L’únic, que aprofitem l’avinentesa per posar de manifest la nostra preocupació perquè qüestions cabdals com una impugnació d’una llei orgànica, i d’una llei orgànica que desenvolupa un estatut d’autonomia, tinguin aquest alentiment en la resolució.
En definitiva, nosaltres, per prudència i per coherència política, creiem que no era convenient regular aquesta qüestió fins que es dictés o fins que es dicti la sentència, tot i considerant que no és convenient, que no és adequat que un òrgan extern al Parlament de Catalunya –Parlament de Catalunya que representa i expressa la voluntat popular– s’hi interfereixi interposant el seu criteri en el període de formació de la voluntat del legislador.
En segon lloc, una raó de naturalesa institucional. Des del nostre grup parlamentari entenem que si el text legal preveu la possibilitat que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries siguin vinculants, tot i que es refereixin exclusivament a l’afectació de drets i llibertats, el que s’està fent és desnaturalitzar el caràcter
precisament consultiu que té atribuït l’ esmentat organisme estatutari. Un funcionament vinculant vol dir precisament això, que vincula i obliga, en aquest sentit i pel que fa a l’article 76.4, ni més ni menys que el poder legislatiu, i, en conseqüència, entenem que ultrapassa les seves funcions institucionals i s’atribueix una competència decisòria que només correspon al Parlament de Catalunya. Un òrgan consultiu el que fa, el que ha de fer i el que hauria de fer és assessorar, contribuir a la formació d’una determinada voluntat, d’un determinat òrgan decisori, però el que no pot fer, al nostre criteri, és decidir i interferir en la voluntat d’un parlament.
En tercer lloc, una raó de lògica jurídica, ja que en cap cas el Consell de Garanties Estatutàries té naturalesa jurisdiccional, com efectivament té el Tribunal Constitucional, tot i no formar aquest..., del poder judicial; però té naturalesa jurisdiccional, el Tribunal Constitucional, que, ho repetim, en cap cas té el Consell de Garanties Estatutàries. En conseqüència, no se li pot atribuir a aquest organisme una funció de caràcter revisor sobre un projecte o sobre una disposició legal que ha d’aprovar el Parlament, de tal forma o de tal manera que un dictamen del consell forci
–ni més ni menys, forci– el Parlament a canviar el redactat d’un article o d’una llei o a modificar-lo parcialment o substancialment. I amb aquests termes es pronuncia amb total rotunditat l’article 18.3 de la proposició de llei, al disposar que la tramitació parlamentària d’un text que hagi estat objecte d’un dictamen vinculant del Consell de Garanties Estatutàries no pot continuar –imperatiu: no pot continuar– si no se’n suprimeixen, se’n substitueixen o se’n modifiquen els preceptes o les parts de preceptes que el consell hagi declarat contraris a la Constitució o a l’Estatut. Ho repetim, al nostre criteri, en aquest cas d’arrel estrictament jurídica, s’està equiparant o s’estaria equiparant, i pel que fa als seus efectes, una sentència amb un dictamen, i són dos pronunciaments totalment diferents.
En definitiva i el que a ningú se li pot escapar és que el que preveu la proposició és el dictamen vinculant de projectes o proposicions de llei o normes amb rang de llei que poden afectar els capítols I, II i III del títol primer del vigent Estatut d’autonomia, referents a drets i llibertats públiques, i que precisament en aquest marc estatutari es
regulen matèries tan cabdals i rellevants com els drets i deures lingüístics, sense obviar, evidentment, els drets de caire social o personal o de participació, i això sens perjudici dels drets constitucionals del títol primer de la Constitució.
Raons, totes elles, entenem, que justifiquen plenament l’esmena a la totalitat que estem defensant; raons, com hem dit, de fonament judicial, raons de coherència política, raons també de naturalesa institucional, i raons, finalment, de lògica jurídica.
Esmena que confiem que rebi el recolzament de la cambra, i, en cas contrari, continuarem esmerçant esforços, com ho hem fet a la ponència conjunta, en el si d’aquesta, per a assolir un text de consens en els punts que, al marge de l’argumentació central o cabdal que hem fet d’aquesta esmena, considerem que cal
aprofundir: qüestions com la composició, en principi integrat per nou membres, juristes de reconegut prestigi; la derivada del mandat, també en principi nou anys, i així com la impossibilitat de la seva reelecció; el règim d’incompatibilitats, del qual també discrepem profundament. No creiem que sigui bo, que sigui positiu marginar sistemàticament –marginar sistemàticament– el professional lliberal d’aquests organismes; s’ha de buscar un sistema d’incompatibilitat que permeti l’aportació del professional lliberal cabdal, ja que els seus debats...
...aporten –acabem, president– el dia a dia i l’òptica també –per què no dir-ho?– del dret positiu.
Per tant, esperem el recolzament de la cambra a aquesta esmena, tot i avançant que, en cas contrari, continuarem esmerçant esforços perquè surti una llei amb el màxim de consens possible.
Moltes gràcies.