ESMENES A LA TOTALITAT-DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRET I SEGURETAT CIUTADANA (PRESSUPOSTOS 2009)

INTERVENCIÓ DE JORDI MONTANYA MIAS A LA COMISSIÓ DE JUSTÍCIA, DRET I SEGURETAT CIUTADANA

Gràcies, presidenta. En primer lloc, donar la benvinguda en nom del meu Grup Parlamentari del Partit Popular a l’honorable consellera, així con l’equip que l’acompanya en aquesta comissió per tal de debatre les esmenes a la totalitat que s’han presentat a la secció pressupostària del Departament de Justícia, pressupost
que d’antuvi, hem de fer constar que creiem que són decepcionants, que són profundament decepcionants i un veritable pas enrere, o com a mínim un estancament pel que fa la modernització de la justícia a Catalunya i per a les necessitats concretes d’aquesta administració.

Cert que el pressupost, s’ha d’adaptar, com no pot ser d’una altra
manera, a la realitat que vivim, la qual cosa, dona lloc o significa una substancial reducció dels ingressos tributaris de la Generalitat, la crisi global que vivim accentuada al nostre país per una profunda crisi immobiliària i a la qual s’hi estan sumant malauradament d’altres sectors, com el de l’automació, afecta d’una manera important la recaptació per un dels tributs cedits al Govern català, el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i aquesta circumstància entenem que afecta, de fet afecta molt els ingressos i això fa que sumat a la frenada econòmica en la
majoria dels sectors i a la fragilitat econòmica del nostre sistema de finançament tinguem la partida pressupostària que avui se’ns presenta per part de l’honorable consellera.

Ara bé, el cert és que pel que fa als pressupostos de l’any 2007 amb relació als del 2008 hi va haver un increment de la partida pressupostària del 16,5, això és una dada objectiva tot i que els números no ens acaben de quadrar mai, em puc acabar
equivocant en dècimes. Però el cert és que hi va haver aquest increment del 16,5 que era un increment que en el seu moment el darrer any ho vam posar de manifest, que reconeixíem que s’estava esmerçant i que s’estava fent un esforç important, insuficient, però sí, important.

És clar, honorable consellera, hem passat a un increment del 3,3. És un increment per sota fins i tot de l’ increment de preus al consum. Per tant, només poden concloure si estem o en fase d’estancament pel que fa a l'Administració de justícia de
Catalunya, o bé que estem donant passes enrere, i diem això tot i reconeixent la dificultat del moment, la dificultat econòmica, la situació de crisis que està patint el nostre país, però fa, i així ho hem de fer palès, que pel nostre grup parlamentari creiem molt decepcionant la partida pressupostària del seu departament. Aquest
increment creiem que està molt per sota les expectatives i de les necessitats d’un àmbit que necessita amb urgència, moltíssima urgència, un veritable impuls i un esforç pressupostari per tal d’evitar o de reconduir la situació en què poc a poc s’està
abocant l'Administració de justícia.

L’honorable diputada que m’ha precedit en la paraula ha posat de manifest dades i tants per cents. Això és una realitat que es viu a dia a dia a l'Administració de justícia.

No cal ser cap gran teòric ni cap estudiós de l'àmbit ni de la situació d’aquesta part tan important de l'Administració per concloure’n la realitat que pateix i que viu dia a dia l'Administració, qualsevol factor jurídic, qualsevol operador jurídic, honorable consellera, qualsevol justiciable que ha tingut la necessitat d’anar o d’acudir a
l'Administració de justícia fa palès la seva preocupació i un sentiment, a més d’allunyament pel que fa amb aquesta administració tan important que és un dels pilars fonamentals de qualsevol estat de dret, amb aquest grau de desconfiança, de
desafecció que hi ha avui en dia en aquesta administració, això es tradueix amb una falta de confiança indubtablement per part del justiciable amb aquesta administració.

Hem posat de manifest que hem passat d’un important increment, o d’un notable increment d’aquesta partida pressupostària, a l’exercici amb relació al 2007, 2008, a un escaig 3,3, si no ens hem equivocat nosaltres amb els números, la qual cosa suposa, repetim, un pas enrere alarmant, donada la inajornable –inajornable– necessitat d’abordar la problemàtica que envolta l'Administració de justícia.
Hem passat, i així ho entenem, d’una mena de discriminació en positiu, un increment que abans fèiem esment, del 16,5 a l’actual situació que entenem també és una discriminació en negatiu, donada la necessitat de l'àmbit que estem parlant. No farà res més que agreujar, és que no pot ser d’una l’altra manera, honorable consellera –no pot ser d’una altra manera–, agreujant encara més eterns problemes que envolten l'Administració de justícia, problemes de personal, de mobilitat, insuficiència de recursos, de col·lapse judicial, de la manca de dotació per a la justícia de proximitat, tot i que ens congratulem, ens congratulem de l’esforç que ha esmerçat el seu departament, segons ens ha posat de manifest la seva intervenció pel que fa a la dotació dels mitjans informàtics als jutjats de pau, perquè són un dels motius precisament de l’alentiment de l'Administració de justícia, els actes de comunicació judicial via jutjats de pau, via exhorts i per això ens en congratulem, honorable consellera, però el cert és que hem de posar les dades, o les hem d’analitzar amb un mínim d’objectivitat. Hi ha una part subjectiva, i tant que hi és! Hi ha de ser, estem on estem, el meu grup parlamentari està a l’oposició i nosaltres hem de fer un seguiment crític també, per què no?, de l’actuació del seu departament.

A més, també ens congratulem de quants..., se’ns posa de manifest notícies com la que vostè ens acaba de comunicar l’esforç que han fet en la informatització dels jutjats de pau, que veritablement són un dels problemes de l’alentiment de l'Administració de justícia pel que fa a la comunicació de les actuacions entre òrgans
judicials. Això també al final donat lloc a una falta d’incentivació i de motivació per accedir a la carrera judicial, a la judicatura, a ocupar llocs a l'Administració de justícia, i crea una desincentivació i una, repeteixo, falta de motivació i aleshores parlem del tant per cent
de mobilitat, de la immensa majoria de jutges, fiscals que aterrissin al nostre país i que immediatament el que fan quan poden és demanar el trasllat per defugir, doncs, d’un àmbit que els hi és hostil no per la qualitat humana de les persones que el componen, sinó per l’entorn que avui en dia es mou a l'Administració de justícia.

Nosaltres entenem que queda palesa amb les dades del pressupost l’inexistent política innovadora que reflecteix en uns pressupostos que nosaltres entenem que ha presentat honorable consellera per sortir de l’embolic, per sortir de l’embolic i cobrir l’expedient, sense que se’n desprengui cap tipus d’ambició ni d’objectius definits, ni
polítiques innovadores per a la millora del seu departament, sense abordar, com hem dit, les grans mancances d’aquesta administració ni cap dels eixos al voltant dels quals haurien de gravitar les polítiques del seu departament.

L’aposta per una administració més àgil, més eficaç, que doni solucions als actuals problemes, entenem que resta ajornat, que resta ajornat... sine die. Aquest és un increment que ha estat –inclús ho hem dit a l ’inici de la nostra intervenció– per sota de l’ increment de preus al consum, hem passat d’un 16,5 a un 3,3. Com ho justifica, això, honorable consellera? Entenem la situació de crisi, l’estem patint tots, l’estem patint tots. Directa o indirectament, però l’estem patint tots.

Però aquest departament necessitava, necessitava d’un esforç pressupostari d’un Govern que subordina les seves prioritats: l’administració de justícia, honorable consellera. És que no hi ha una altra lectura d’aquests pressupostos del seu departament. Nosaltres no volem fer crítica per la crítica, no ens agrada fer-ho. I creiem que els antecedents de les nostres intervencions ens avalen.

Ara, la realitat és crua. I la realitat és una i nosaltres no som especialistes en economia ni en grans dades d’economia ni economies quàntiques. Estem parlant del 16,5 i el 3,3%, honorable consellera. I aquesta és la crua realitat amb què afrontarem l’any que ve l’esdevenir de l’Administració de Justícia a Catalunya.

On abans, l’honorable diputada Núria de Gispert, posava el dit a la llaga. I el col·lapse dels jutjats... hi ha al voltant del 75% dels jutjats de Catalunya que estan en situació de col·lapse, i no són dades gratuïtes. No són dades gratuïtes, no són dades que vénen de la demagògia política, no ho són. Són dades que ha posat damunt de la taula, de l’informe del Consejo General del Poder Judicial; de l’informe de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i d’un minuciós, minuciós, informe elaborat recentment pel Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Per tant, entengui, honorable consellera, que en cap cas posem de manifest o volem que quedi palès un atac a la seva figura, quan la seva tasca la respectem profundament. Ara bé, entengui també que des del meu grup parlamentari sentim una profunda decepció per aquests pressupostos. Perquè entenem, honorable consellera,
que s‘havia d’haver defensat més la urgent i vital necessitat que té l’Administració de Justícia de dotar-se d’uns pressupostos que signifiquin donar un pas endavant i no una passa enrere com són aquests pressupostos que vostè ens presenta.

A Catalunya l’Administració de la Generalitat disposa d’importants competències amb l’Administració de Justícia, en l’àmbit de gestió d’oficines, de dependències judicials, en l’àmbit de recursos humans i materials. I la situació dels jutjats és, la sabem, la coneixem tots, la coneixen els operadors jurídics: és de saturació, és de sobresaturació. Agreujat també –per què no dir-ho, perquè és la realitat– per l’actual situació que estem vivint. I s’han donat una sèrie de factors que s’han ajuntat, possiblement, i que donen lloc a aquesta situació.

La diputada que m’ha precedit en el torn de la paraula, es referia a un determinat àmbit, als jutjats del social. Efectivament, l’activitat i el treball dels jutjats del social, lamentablement, s’ha vist notablement incrementada i, malauradament, sembla ser que es veurà notablement incrementada donat l’alt índex d’atur que estem patint en aquest país i que provoca multitud de litigis dins l’àmbit
social per falta d’un acord previ. Ja no parlo de les grans qüestions, dels grans expedients de regulació d’ocupació, sinó parlo del dia a dia, de la petita, mitjana empresa que es veu en l’obligació de prescindir, malauradament, de treballadors i que
no hi ha un acord i que van al jutjat del social i que estan col·lapsant els jutjats del social.

Però és que també estem parlant dins l’àmbit civil. Amb la modificació que es va produir i que va a passar a ser considerada una simple, o una infracció administrativa, el circular amb excés de velocitat a estar tipificat al Codi Penal, i això està també saturant o creant una saturació en l’àmbit de l’ordre de la jurisdicció civil. I el
procediment monitori, el procediment monitori, honorable consellera, que està començant a saturar els nostres jutjats de la jurisdicció civil, amb reclamacions de quantitats documentades que tenen un procediment específic dins el que és la Llei d’enjudiciament civil.

Per tant, han de prendre mesures, honorable consellera. I els jutjats del mercantil. Sabem que possiblement sí que aquesta sigui una situació conjuntural, una situació determinada que està provocant que hi hagi un increment molt nombrós dels procediments concursals i que això sigui una situació –esperem-ho tots i desitgem-ho tots– temporal i en la qual no s’hagin de prendre mesures especialment extraordinàries.

Ara bé, honorable consellera, estem en una situació preocupant, no alarmant, no crítica. No crítica. Però és que hi podem estar i hi podem entrar, i això sí que no ho hem de perdre de vista. No hem d’obviar la realitat amb què ens podem trobar d’aquí a 3, 6, 9 mesos o un any. Nosaltres no volem fer alarmisme, escolti. Nosaltres
considerem que l’Administració de Justícia, dins de l’actual situació, funciona raonablement bé. I funcionar raonablement bé és especialment per l’esforç suplementari que fan els factors jurídics i els operadors jurídics. Que el fan. I se’ls ha de reconèixer.

Ara bé, el que no podem obviar són aquestes realitats, aquests increments importantíssims de litigiositat que s’estan produint al jutjat del mercantil, al jutjat del civil, al jutjat del contenciós, inclús del contenciós administratiu... al jutjat del social, com s’ha fet palès abans. I vostè ens presenta uns pressupostos regressius. Que hi
ha un increment del 3,3%, sí, honorable consellera. Clar que hi és. Però està per sota inclús de l’ IPC. I molt, molt, molt per sota de l’ increment dels últims pressupostos: d’un 16,5.

Per tant, a quina conclusió ens veiem abocats a extreure d’aquesta situació? Entenem... escoltin... i vostès obvien una premissa fonamental, fonamental –acabo, president. Que justícia, o una bona administració de justícia és igual a competitivitat. Això ho obvien. I això ens preocupa molt.

Hi ha una sèrie de factors crítics que milloren o redueixen la competitivitat d’un país. Una mala gestió de les finances, dels recursos públics... També una inflació galopant, són elements negatius. Però un dels factors més importants per a l’estabilitat econòmica i social d’un país, a més dels trets assenyalats, juntament amb les polítiques fiscals, és una administració de justícia àgil i eficaç. Que doni respostes a
les necessitats del ciutadà, com a ens individual, però també, també, al sector empresarial. Al sector negoci, a la persona jurídica. Per evitar deslocalitzacions i a
sens contrari, per generar una via atractiva per assegurar la continuïtat d’un text empresarial sòlid que ha sigut el que ha construït Catalunya i amb el que esperem construir el futur i continuar construint el futur de Catalunya.

I no tan sols és important i necessari mantenir un sistema judicial estable i de prestigi, sinó que, a més a més, és importantíssim que les seves actuacions siguin ràpides i àgils. Justament l’inrevés del que tenim avui dia a Catalunya.

Honorable consellera, motius, els exposats, més que suficients a l’entendre el nostre grup parlamentari per defensar aquesta esmena a la totalitat.