NACIONALISTA I D'ESQUERRES

"LA MAÑANA" 14-06-06
Jordi Montanya
Diputat al Parlament i president del PP de Lleida

• El 18 de juny els catalans tindrem una oportunitat única d’expressar amb el nostre vot lliure i secret, més enllà dels interessos dels partits, si volem que Pasqual Maragall ens continui governant. Només amb un vot en contra de la reforma de l’Estatut ens podem assegurar que mai més Catalunya estarà en mans d’un president de la Generalitat com ell.
  
  No cal un nou Estatut per aprofundir en l’autogovern de Catalunya. La Generalitat de l’any 1980 i la Generalitat de 2006 no tenen res a veure i s’han regit amb el mateix text estatutari. Avui la majoria de les polítiques que afecten als ciutadans són competència de la Generalitat, i si el Govern de Pasqual Maragall no és eficaç en l’ambit social, econòmic, cultural o educatiu, no és per manca de competències o de recursos, sino pels seus errors i frivolitats.
  
  A més, gràcies al Govern del PP –quan tenia majoria absoluta- la Generalitat va multiplicar per tres els seus recursos. Tant es així que dels 1.600 euros per català de l’any 1996 s’ha passat als 4.300 euros actuals, unes dades que demostren que per resoldre els problemes dels catalans no necessitem un nou Estatut, sino un Govern millor.
  
  Un Estatut que no serveix per fer front als problemes reals dels catalans i catalanes i que deixa l’Estat sense mecanismes per controlar la immigració il·legal a Catalunya. Cada vegada hi ha menys efectius policials per controlar les fronteres amb França o per detectar el número creixent d’immigrants il·legals que tenim a Catalunya, fruit de l’ultima regularització del Govern Zapatero. Votar no a la reforma de l’Estatut es demanar un Estat fort que sigui capaç d’enfrontar-se amb la immigració il·legal.
  
  A més, aquest nou Estatut és el del suport minvant, ja que del 90 per cent de recolzament al Parlament de Catalunya, es va passar al 70 per cent de suport del mateix Parlament a la proposta Zapatero-Mas, al 54 per cent del Congrés dels Diputats, i a menys del 50 per cent al Senat. No deixa de ser curiós que totes les reformes estatutaries que està endegant el PSC-PSOE estant obtenint el reconzament més baix de la historia, un fet que ha provocat que s’hagi trencat el consens constitucional i estatutari que durant prop de 30 anys ha presidit la política catalana i espanyola. Votar sí a l’Estatut es renunciar a la Catalunya convivencial que van somniar els nostres pares per substituir-la per una Catalunya de continues discrepàncies encapçalada per Mas i Maragall.
  
  El 18 de juny es el moment de pensar en Catalunya, de pensar en els catalans, en el seu futur, en les seves oportunitats i, sobre tot, en la seva llibertat. Es per aixó que cal dir no al referendum de l’Estatut per garantir un futur millor per tots. Fins i tot, el propi Felipe Gonzalez reconeix que el procés de reforma d’aquest Estatut ha estat un nyap. Aleshores, per qué hem d’arriscar el consens que ens ha permès ser la vuitena economia del mon i que ha fet avançar el benestar i les llibertats dels ciutadans?
  
  El Títol de Drets i Deures d’aquest Estatut imposa un model de societat d’esquerres a tots els qui tenim altres valors. Són principis que pretenen regular les nostres vides i tota la societat catalana des de la imposició ideológica d’una part del país sobre l’altra. Imposa com a únic plantejament legitim, i amb força jurídica, una ideologia radical contrària a l’etica d’una gran part de ciutadans en qüestions com la vida, el matrimoni, la maternitat i la paternitat, la llibertat religiosa i el seu exercici real. Proclama la ideologia de gènere, margina l’objecció de consciencia, instaura un laïcisme hostil i retalla les llibertats individuals, la societat civil i el pluralisme.
  
  La reforma de l’Estatut introdueix el laicisme en l’educació, superant l’aconfesionalitat que proclama la Constitució espanyola, posa en perill la llibertat del pares a l’hora d’escollir la formació religiosa i moral que creguin oportuna per als seus fills i vol excloure de les escoles el dret a la formació religiosa.
  
  Impulsa, sota l’epigraf del dret a viure emb dignitat el procés de la mort, l’eutanasia com a dret dels ciutadans de Catalunya -fins i tot, un mes i mig després de l’aprovació inicial de l’Estatut, la Conselleria de Salut va encarregar un informe sobre la despenalització de l’eutanasia a Catalunya-, i preten contemplar el dret a l’avortament lliure a l’epigraf del dret de la dona al propi cos.
  
  Un Estatut que s’ha carregat una legislatura, un tripartit i el propi president Maragall no pot ser cap garantia de futur pels catalans. No es logic votar si a un Estatut nacionalista i d’esquerres, just en el moment en que s’ha demostrat com un estrepitós fracás el primer Govern nacionalista i d’esquerres de la historia de Catalunya. Pensant en Catalunya, els catalans i catalanes tenim, el proper 18 juny, l’oportunitat de dir no a una reforma nacionalista i d’esquerres que vol posar fi a un Estatut de consens pel conjunt dels ciutadans de Lleida, Catalunya i Espanya.