PROJECTE DE LLEI DE LA PRESIDENCIA I DEL GOVERN

INTERVENCIÓ AL PLE EN DEFENSA DE L'ESMENA A LA TOTALITAT PRESENTADA PEL GRUP PARLAMENTARI DEL PARTIT POPULAR

Gràcies, president. Honorables consellers, il·lustres diputats
i diputades, em permetran que en primer lloc em
sumi a la felicitació pel nomenament del nou conseller,
el senyor Jordi Ausàs, desitjant-li tota mena d’èxits i
d’encerts, ja que en definitiva esperem que siguin els
encerts i els èxits de Catalunya; també, especialment,
desitgem que la seva gestió sigui exitosa especialment
pel que fa a les comarques de Lleida ens hauria
agradat que estigués present a l’hemicicle per poder-li,
doncs, transmetre aquesta felicitació. Suposem que la
seva absència és merament conjuntural o per altres ocupacions.
I això ho diem, simplement, perquè, com que
és el cinquè conseller de Governació en els governs tripartit
1 i tripartit 2, imaginem que no hi deu haver hagut
alguna remodelació d’ultimíssima hora i que continua
sent conseller de Governació. I així ho desitgem.
Bé, entrant al que ens ocupa, i pel que fa a la
defensa de l’esmena a la totalitat, de retorn, del Projecte
de llei de la Presidència i del Govern, creiem fermament
que hi ha motius més que suficients per defensar-la, i
que els anirem desgranant o posant de manifest al llarg
de la nostra intervenció, tot i que també és certament
una llei de contingut quasi exclusivament jurídic.
També volem posar de manifest d’antuvi el nostre profund
respecte que el Grup Parlamentari del Partit Popular
de Catalunya ha expressat sempre per les institucions
polítiques de la Presidència de la Generalitat
i del Govern, en tant que institucions, lògicament amb
independència de la persona o persones que n’han format
part en la història de la Generalitat, i que en molts
casos no hem estat d’acord amb la seva gestió o amb
els seus plantejaments ideològics.
Avui tenim el debat a la totalitat d’aquest Projecte de
llei de la Presidència i del Govern, certament un text
complex i extens, però que, des del Partit Popular, des
del Grup Parlamentari del Partit Popular, hem vingut
reclamant durant molt de temps, igual que hem
anat reclamant i continuem reclamant amb insistència
una llei de l’Administració catalana.
En aquesta línia, a l’Estat espanyol, ja durant la primera
legislatura del Partit Popular, i és bo recordar-ho,
de l’any 1996 al 2000, es va impulsar la Llei del
Govern i la Llei d’organització i funcionament de
l’Administració de l’Estat. En aquest sentit, creiem
sincerament que anem amb deu anys de retard i que
és bo que finalment donem aquest pas endavant
per adequar el nostre funcionament, el
funcionament i les disposicions normatives que han
de regular la Presidència i el Govern.
En aquest sentit, entenem que el text legal presentat és
encertat, en la seva vessant de tècnica legislativa, en
separar en dos textos legals diferents la regulació del
nivell polític, president i Govern, i el nivell merament
administratiu, Administració pública. En aquest sentit,
aplaudim l’arribada d’aquest text al Parlament i esperem,
també, un futur projecte, tal com ja hem dit, de llei
de règim jurídic de l’Administració de la Generalitat.
Volem afegir, abans d’aprofundir en la defensa de la
nostra esmena a la totalitat, que el que cal és aprovar,
i s’ha dit en anteriors intervencions, en les anteriors
que m’han precedit, un text que sigui transversal en
el temps, un text que ultrapassi la frontera d’aquest
Govern i, lògicament, dels governs del futur, els quals
també es puguin sentir còmodes amb les previsions
d’aquesta llei; no en va són normes generals que neixen
amb voluntat de permanència, i en aquest cas amb
més motiu, o així ho creiem, en tractar-se d’una llei
que regula institucions polítiques en desplegament de
l’Estatut d’autonomia, i molt concretament pel que fa
als articles 67 i 68.3.
Dit això, exposarem els motius que ens han dut, al nostre
grup, a presentar aquesta esmena a la totalitat del
projecte de llei. I ho concretarem en tres aspectes molt
concrets.
En primer lloc, no estem d’acord, i avancem futures
esmenes en aquest sentit, que comparteixin protagonisme
en el mateix text la figura del conseller o consellera
primer i el vicepresident o vicepresidenta del Govern.
Entenem que un exclou l’altre: o regulem la figura del
conseller o consellera primera, o regulem la figura de la
vicepresidència. Però entenem que preveure totes dues
figures és al nostre entendre incompatible; es genera
confusió i dubtes sobre les competències atribuïdes a
l’un i les competències atribuïdes a l’altre. I podríem
arribar a consensuar, atenent-nos a la lògica i atenent-nos
als antecedents històrics del dret públic, i també,
per què no dir-ho, a una certa voluntat de renovar
l’aparell governamental, quina és la figura més adient
i un règim jurídic i llur estatut personal. Però no, ho
repeteixo, entenem la voluntat del projecte de regular
totes dues figures, fent-se alternatives i no aclarint les
concretes atribucions de l’un i de l’altre. Insistim que
en el seu moment oportú, el de les esmenes a l’articulat,
farem interessants, o així ho creiem, aportacions
respecte a això.
Segon punt concret. Tampoc estem d’acord, en el cas de la vicepresidència del Govern, que es limiti
a un sol membre. La complexitat dels governs i l’àmbit
cada cop més ampli de les competències exercides i la
conjuntura poden afavorir que es disposi de més d’una
vicepresidència. I en aquest sentit creiem que cal admetre
legalment aquesta possibilitat, ja que, si no és així, sembla
fins i tot, i permetin-me, que arreglem la papereta a una
persona concreta del Govern, amb noms i cognoms.
En tercer lloc, des del Partit Popular, des del meu grup
parlamentari, creiem que el projecte de llei pateix d’una
important mancança, que és regular el procediment, el
procediment d’elaboració de disposicions de caràcter
general, és a dir, els avantprojectes de llei i els reglaments,
tot entenent vigents els articles de la Llei de règim
jurídic de l’Administració en aquest tema. Entenem
que hauria d’haver-hi una regulació en aquest projecte,
perquè és on ha d’estar, en definitiva, en tractar-se
d’una de les principals i més importants competències
del Govern, la de la regulació dels projectes de llei i de
l’exercici de la potestat reglamentària. La llei ho cita,
efectivament, però no regula els procediments concrets.
Entenem que és una mancança tècnica, a la qual presentarem
les conseqüents esmenes perquè creiem que és la llei que ha de regular el procediment
dels projectes de llei, dels decrets legislatius,
dels decrets llei i, pel que fa a la potestat reglamentària,
dels decrets i de les ordres. En definitiva, aquests són els tres punts concrets, aquests tres punts concrets són en els que basem nosaltres
la nostra defensa de l’esmena a la totalitat. Els hem
sintetitzat, creiem que els hem concretat i creiem que
donaran molt joc a l’hora d’intentar enriquir i millorar
el text que ha presentat el Govern. I, efectivament, esperem
que la resta de grups parlamentaris que donen
suport al Govern obrin les portes a possibles acords en
el tràmit d’esmenes a l’articulat, per tal de donar més
coherència i sistemàtica al text presentat, de conformitat
amb l’exposició que els acabo de fer.
Moltes gràcies, president.

PROPOSTA DE RESOLUCIO AL PARLAMENT

EL PP DEMANA UNA UNITAT DE CIRURGIA INFANTIL PER L’ARNAU DE VILANOVA

El diputat del PPC per Lleida al Parlament, Jordi Montanya, ha presentat una Proposta de Resolució a la Cambra catalana en la que insta al Govern de la Generalitat a posar en marxa els tràmits necessaris per tal que en el termini de temps més breu possible i atenent a les necessitats tècniques pròpies de l’especialitat, l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida disposi d’una unitat de cirurgia pediàtrica.

El diputat Montanya denuncia que la demarcació de Lleida és l’única de Catalunya que no disposa en cap dels seus centres d’una unitat de cirurgia pediàtrica amb la que poder atendre als pacients que necessiten d’una intervenció d’aquests tipus i que la inexistència d’una unitat d’aquestes característiques comporta el desplaçament fora de Lleida d’un gran número d’infants que requereixen d’una unitat de cirurgia infantil.

Montanya recorda que l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida és el principal centre sanitari i hospitalari no tan sols de la ciutat, sinó de les comarques de Ponent, i que malgrat aquesta importància, a dia d’avui, encara no disposa de totes les unitats mèdiques necessàries per atendre totes les necessitats sanitàries de la població.

El diputat Jordi Montanya afirma que dotar l’Hospital Arnau de Vilanova d’una unitat de cirurgia infantil es una petició dels propis familiars que han de patir la manca d’aquesta especialitat a Lleida.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL PARTIT POPULAR AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Els consells comarcals del Solsonès i el Berguedà, i els ajuntaments de Sant Llorenç de Morunys, Berga i Castellar del Riu, han reclamat al Govern de la Generalitat importants reformes i millores en les infraestructures viàries que afecten les seves respectives connexions.

Concretament, consideren del tot necessari millorar i eixamplar els quatre ponts més perillosos del tram de la província de Lleida (LV-4241) i reclamen que s'iniciï l'estudi i es redacti l'avantprojecte de la reforma del tram corresponent a la província de Barcelona (BV-4241) reivindicant que, per raons econòmiques, turístiques i d'impacte ambiental, l'opció més viable és la construcció d'un túnel des de la zona de Terrers fins Avià o l'Espunyola.

Les esmentades infraestructures permetrien enfortir la projecció econòmica i turística de les comarques afectades i protegir de manera eficient el medi natural existent.

Per tot això, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya al Parlament insta el Govern de la Generalitat a:

1.- Impulsar de forma urgent les obres de millora i eixamplament dels quatre ponts més perillosos del tram de la província de Lleida de la carretera LV-4241.

2.- Iniciar l'estudi i redacció de l'avantprojecte, en el termini de dos mesos, del tram de la província de Barcelona (BV-4241), tot contemplant en el mateix la construcció d'un túnel que vagi de la zona de Terrers fins Avià o Espunyola.

EL PP DEMANA UNA UNITAT DE CIRURGIA TORÀCICA A L'ARNAU DE VILANOVA

JORDI MONTANYA: “L’ARNAU DE VILANOVA ES L’ÙNIC HOSPITAL UNIVERSITARI DE TOT L’ESTAT QUE NO DISPOSA DE LA UNITAT DE CIRURGIA TORÀCICA”

El diputat del PPC per Lleida al Parlament, Jordi Montanya, ha presentat una proposta de resolució al Parlament en la que insta al Govern de la Generalitat a posar en marxa els tràmits necessaris per tal que, en el termini de temps més breu possible, atenent a les necessitats tècniques pròpies de l’especialitat, l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida disposi d’una unitat de cirurgia toràcica.

El diputat Montanya argumenta que la demarcació de Lleida és l’única de Catalunya que no disposa en cap dels seus centres d’una unitat de cirurgia toràcica amb la que poder atendre als pacients que necessiten d’una intervenció d’aquest tipus i afirma que, aquest fet, provoca el desplaçament d’un gran número de pacients que requereixen d’una unitat de cirurgia toràcica.

Jordi Montanya manifesta que dotar a l’Hospital Arnau de Vilanova d’una unitat de cirurgia toràcica és una petició manifestada des de diversos sectors mèdics i professionals de la sanitat i que, en aquest sentit, s’han pronunciat organitzacions professionals com el Col·legi de Metges i diversos especialistes de la matèria, entre altres col·lectius i autoritats mèdiques.

Montanya recorda que l’Hospital Arnau de Vilanova és el principal centre sanitari i hospitalari de la capital del Segrià i de les comarques de Ponent i que, malgrat aquesta importància, a dia d’avui, encara no disposa de totes les unitats mèdiques necessàries per atendre les necessitats sanitàries de la població i denuncia que l’Arnau de Vilanova és l’únic hospital universitari de tot l’Estat que no disposa de la unitat de cirurgia toràcica, “el que comporta que els metges en formació hagin de traslladar-se a altres centres per a completar el seu aprenentatge”.