PROJECTE DE LLEI REGIM JURIDIC I DE PROCEDIMENT ADMINISTRACIONS PUBLIQUES DE CATALUNYA -PLE PARLAMENT 27 DE GENER 2010-

El Sr. Montanya i Mías

Sí; gràcies, president. Il·lustres diputades i diputats, ho­norable conseller, prenem la paraula en aquest debat de totalitat del Projecte de llei del règim jurídic i procedi­ment de les administracions públiques de Catalunya i volem que se’ns permeti, en primer lloc, començar aques­ta intervenció agraint, encara que sembli estrany o pugui cridar especialment l’atenció, al Govern la presentació d’aquest projecte de llei abans de finir aquesta vuitena legislatura. Pot semblar xocant que un diputat de l’opo­sició feliciti el Govern per aquesta iniciativa, però de ben segur que ho entendran quan exposi les meves raons o les raons, en tot cas, del meu grup parlamentari.

Disposar d’una llei pròpia de règim jurídic i procedi­ment aplicable a les administracions catalanes ha estat una exigència del Grup Parlamentari del Partit Popular des de ja la llunyana legislatura, la sisena, la que va comprendre els anys 1999 al 2003. I els faré un petit excurs de totes aquestes exigències que poden tots vos­tès consultar en el diari de sessions del Parlament, amb tota tranquil·litat, per constatar tot el que direm.

Primer, dir que la Llei 23/2002, de 18 de novembre, de mo­dificació de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organit­zació, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, va ser impulsada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.

I, efectivament, el Govern i posteriorment la majoria par­lamentària va acceptar tramitar i debatre la nostra propo­sició de llei relativa a l’adaptació de la llei catalana a les previsions de la Llei estatal 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de desembre, en matèria de silenci administratiu i durada dels procediments administratius.

Vàrem aconseguir, doncs, que una iniciativa del nostre grup parlamentari avancés, es discutís i clogués en una ponència conjunta que va culminar amb la Llei 23/2002, abans esmentada. Creiem que va ser tot un èxit.

Segon, i posteriorment, arran dels fets, dels lamentables fets, del barri barceloní del Carmel, entre les diferents propostes de resolució del meu grup parlamentari, es va demanar, així mateix, una reforma de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, per tal d’in­troduir una sèrie de mesures tendents a garantir l’agilitat i l’eficàcia i transparència dels procediments administra­tius competència, evidentment, de la Generalitat. Però en aquest segon intent no se’ns va fer cap cas. El Govern, el primer Govern tripartit, s’hi va oposar, igual que la resta de grups parlamentaris que conformaven la majoria par­lamentària, i creiem que ja es va perdre en aquell moment una bona oportunitat.

I en tercer lloc, i en ple debat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i sempre en la línia defensada pel meu grup parlamentari, es va fer palès que, més que un nou Estatut, el que calia era desplegar la totalitat de l’Estatut de l’any 1979, aleshores vigent, que encara tenia un potencial im­portant, i sempre es posava com a exemple, a part de la possibilitat d’una nova llei electoral..., però el nostre grup parlamentari sempre posava de manifest, com a exemple, la necessitat de dictar una nova llei de règim jurídic i procediment aplicable a l’Administració de la Generalitat i als ens locals. Aquí tampoc se’ns va escol­tar, per raons, evidentment, que no vénen al cas, i es va impulsar la reforma estatutària.

I, finalment, no fa molt de temps, i ja en aquesta vuitena legislatura, i estant vigent el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, el meu grup parlamentari ha defensat sempre que, malgrat estar impugnat davant el Tribunal Consti­tucional –per cert, pel defensor del pueblo, per l’exmi­nistre socialista–, l’Estatut és una llei vigent i en con­seqüència aplicable... –impugnat pel que fa referència als articles que desenvolupa aquesta llei, o sigui el 159 i el 160–, és una llei vigent, com dèiem, i aplicable pel que fa a la matèria com la que ara ens ocupa, i calia urgentment, efectivament, dictar una llei com la que ara se’ns presenta per desplegar aquest títol competencial de l’Estatut.

En aquest estadi ens trobem amb la presentació d’aquest projecte de llei, i en conseqüència comprendran ara l’in­terès i l’agraïment del meu grup parlamentari per la pre­sentació d’aquesta iniciativa legislativa, la qual cosa no vol dir que no puguem ser crítics amb alguns aspectes del projecte, que, evidentment, esmenarem.

També és cert que podem estar i, de fet, estem, amb molts punts que ha posat de manifest la il·lustre diputada que ha defensat l’esmena a la totalitat, però, ho repetei­xo, tant pel que fa especialment al fons, que més..., no a la forma, per la tramitació del procediment d’urgèn­cia..., creiem important i necessari que aquesta llei tiri endavant, amb les esmenes conseqüents, que intentaran aportar la millora d’aquest text, un projecte de llei que ara se’ns sotmet a consideració.

I volem, d’entrada, palesar un aspecte positiu d’aquest, que és el fet que manté un rigorós respecte per la legisla­ció bàsica de l’Estat, en la matèria constituïda fonamen­talment per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la seva modificació principal, duta per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Ara bé, no ens enganyem, no podia ser d’altra mane­ra –no podia ser d’altra manera–, atès que el Tribunal Constitucional ja en el seu moment va marcar el contin­gut del que calia entendre per legislació bàsica en l’àm­bit del règim jurídic de les administracions públiques i va marcar o va acotar els seus límits per a les comunitats autònomes, per exemple, en les sentències 227/1988, 17/1990 i 50/1999.

Aquesta ha estat una de les condicions determinats, per no dir la més determinant, que ha permès al nostre grup parlamentari decidir no presentar esmena a la totalitat de retorn del projecte de llei.

En segon lloc, avancem que des del nostre grup parla­mentari presentarem esmenes a l’articulat del projecte de llei amb dos objectius molt clars. Per una banda, introduir alguns aspectes que entenem que s’haurien de regular en aquesta llei i no es fa, no sabem si per descuit o expressament. I no avançarem ara quins aspectes són o no entrarem en el detall per una qüestió simplement i planerament de temps, però de ben segur que en el moment processal oportú trobaran el suport i ho com­partiran la resta de grups en fase de ponència. I espe­rem, per altra banda, que se’ns doni ple suport en aques­tes esmenes.

I per altra banda, millorar, com no pot ser d’altra manera, el text presentat, amb la finalitat d’apropar-lo encara més a la normativa bàsica estatal, però sense minvar aquells aspectes que pròpiament constitueixen el dret adminis­tratiu propi de Catalunya. Intentarem millorar els aspec­tes relatius al procediment, a la regulació d’alguna de les potestats administratives que es regulen, i intentarem fer aportacions constructives al redactat, sempre amb l’ob­jectiu darrer que és dotar-nos d’una llei moderna, eficaç, àgil i que doni resposta autèntica a les necessitats dels ciu­tadans i ciutadanes de Catalunya quan entren en contacte amb els òrgans de les diferents administracions públiques de Catalunya.

I finalment, volem afegir un darrer aspecte. La potencia­litat que ens ha donat la Llei 13/1989, de 14 de desem­bre, que el projecte actual deroga parcialment, no ens ha de fer perdre de vista que la seva aplicació ha estat enriquidora per a les administracions públiques catala­nes i en especial per als departaments de la Generalitat. Però també és cert, i és lícit reconèixer-ho, que aquesta llei havia quedat curta després de portar vint anys de vigència, s’havia convertit, de fet, en una mena de llei d’organització administrativa i havia estat superada en allò que deia referència a procediment administratiu.

Creiem que el que surti del debat d’aquest projecte ha de ser una llei moderna, ajustada a la realitat social i administrativa d’aquest segle i que sigui útil també a les administracions locals, encara que sigui per via de la seva aplicació supletòria. El nostre grup parlamentari farà tot el necessari i dedicarem tots els nostres esforços en via de ponència perquè això sigui així.

Moltes gràcies, president.

INTERVENCIÓ PLE DEL PARLAMENT 16 DE DESEMBRE DEL 2009

PROJECTE DE LLEI REGULACIÓ CIRE

El Sr. Montanya i Mías

Gràcies, president. Honorable consellera, il·lustres diputades i diputats, tal com vàrem posar de manifest en el debat d’esmena de totalitat, el projecte de llei que sotmetem a votació ens sembla acceptable i entenem que el que persegueix el projecte de llei és un doble objectiu. Per un banda, enfortir les competències i les funcions del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció de cara, fonamentalment, a agilitzar el seu funcionament, millorar la seua organització i dotar-lo dels recursos necessaris per tal d’assolir els objectius esmentats en l’article 2 del projecte. Per altra banda, entenem que el que es vol, també, és garantir al màxim la reinserció social i laboral dels interns dels centres penitenciaris catalans, objectiu últim del projecte, o sigui, el que podríem dir una doble vessant: intrapenitenciària i extrapenitenciària.
Dit això, ens agradaria fer una sèrie d’observacions del projecte, i avancem ja des d’aquest mateix moment que el nostre grup parlamentari votarà favorablement el dictamen de la comissió. I és especialment rellevant en aquest posicionament la tasca desenvolupada en el si de la ponència, on s’han acceptat i transaccionat un grapat important d’esmenes del meu grup parlamentari i on, també es vol reconèixer, s’ha dut una tasca rellevant per tal d’assolir un text amb el màxim consens possible. I, en aquest sentit, s’ha aprofundit en tots aquells aspectes o instruments i funcions previstos en el projecte de llei que tendeixen a garantir la reinserció dels interns, especialment pel que fa a l’àmbit laboral.
L’objectiu final d’aquest projecte de llei no pot ser altre que afavorir, efectivament, la incorporació dels interns en el mercat laboral, i honestament voldríem que el projecte de llei servís plenament aquest objectiu, el d’afavorir la incorporació dels interns en el mercat laboral mitjançant llocs de treball al més ajustats possible a les seves possibilitats, capacitats, a la formació rebuda en el si del CIRE, i plenament adaptats a l’eficàcia dels programes formatius i educatius que duu a terme el centre.
Entenem que el principal obstacle amb què s’ha trobat el Centre d’Iniciatives aquests darrers anys ha estat que ha realitzat una tasca important o molt important en el si del centre, però sense possibilitat de continuïtat en assolir, els interns o les internes, el llicenciament definitiu. Problemàtica aquesta prou important i rellevant i en què vàrem incidir en les nostres esmenes en el si de la ponència, esmenes formulades, totes elles, amb la ferma voluntat de donar continuïtat extrapenitenciària a la tasca intrapenitenciària desenvolupada en el si del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.
També vàrem incidir, creiem honestament que de manera positiva, en el si de l’estructura o organització del centre. Creiem en la bona intenció del projecte, i per aquest motiu vàrem considerar que la major agilitat de què es vol dotar el centre havia d’anar acompanyada d’una sèrie de previsions que inicialment el projecte no contemplava o les contemplava de manera limitada, com l’enfortiment de les funcions previstes en l’article 4, així com l’enfortiment de les competències del consell assessor, previst en l’article 11, així com la millora d’alguns aspectes, tots ells relatius a la participació del centre, en la creació d’entitats o empreses amb l’objectiu de flexibilitzar la seva actuació, previsió aquesta contemplada en l’article 2 del projecte.
I, en aquest sentit, vàrem esmenar el projecte, amb diferent fortuna, tot s’ha de dir, però que, en definitiva, se’ns varen acceptar i transaccionar un nombre important d’esmenes que creiem, honestament també, que han servit per a la millora del text que sotmetem avui a votació de la cambra.
Aprofito l’avinentesa també per agrair la tasca desenvolupada per tots els membres de la ponència, i especialment la bona predisposició de tots ells al diàleg i al consens per a la millora del dictamen que sotmetem avui a votació, i especialment la predisposició al diàleg de la relatora, la diputada Rosa Maria Ferrer.
Tot i això, el meu grup parlamentari vàrem decidir mantenir, i la mantenim, l’esmena 21, i anunciem, honorable president, la retirada de les esmenes 2, 7, 19 i 22. L’esmena 21, la que mantenim, afecta l’article 12 del projecte de llei, pel que fa al seu règim jurídic; article que en el seu paràgraf primer posa de manifest que el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, amb caràcter general, sotmet la seva activitat en les relacions externes a les normes de dret civil, mercantil i laboral que li són aplicables. (Veus de fons.) Efectivament, l’esmena 21 la mantenim, atès que, des del nostre grup parlamentari, creiem necessari deixar clar en la llei que, malgrat que l’organisme es configuri com una empresa pública –o sigui, una entitat de dret públic que actua subjecta a dret privat, i que, en conseqüència, una gran part de les seves activitats resten subjectes al dret privat–, cal matisar i precisar que, sempre que hi hagi una activitat que impliqui l’exercici de potestats públiques, aquella s’haurà de sotmetre a dret públic. A tall d’exemple, l’atorgament d’ajuts públics. I, en aquest sentit, l’esmena d’addició, en la qual posem de manifest que li són aplicables, tret de quan s’exerceixin funcions o potestats públiques en què se sotmet a dret administratiu.
I entenem que salva una possible incongruència del mateix text del dictamen pel que fa a l’esmentat article 12.1 en relació amb l’article 13.2, ja que l’article 12, tal com hem dit, posa de manifest que l’activitat amb caràcter general es sotmet al dret civil, mercantil, laboral que li són aplicables com a tal. Ara bé, l’article 13, quan ens parla del personal, al seu punt 2 matisa que el personal funcionari de la Generalitat en casos excepcionals –excepcionals, però en casos–, i de conformitat amb la normativa sobre funció pública aplicable, pot esser adscrit al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.
Per tant, nosaltres, entenem que, en conseqüència, aquestes actuacions sempre hauran d’estar sotmeses al dret administratiu, i d’allí i conseqüentment la nostra esmena, creiem que plenament justificada, creiem, a més a més, que millora el text i creiem també que salva una possible contradicció envers l’article 12.1 i l’article 13.2. En conseqüència, el personal cridat a desenvolupar aquestes potestats públiques hipotètiques, si bé excepcionalment, però previstes legalment, haurà de ser forçosament funcionari públic i necessàriament, per tant, considerem adient que aquesta precisió consti de forma nítida en el text del projecte de llei que ara aprovem.

En conseqüència, aquesta és la justificació de la defensa de la nostra esmena, que creiem també plenament justificada i necessària per a la millora i una millor matisació del dictamen que es sotmet a consideració.
Dit això, i en conseqüència, demanarem votació separada d’aquesta esmena, i retirem –com ja hem anunciat– les que manteníem vives posant de manifest, en tot cas, que des del nostre grup parlamentari s’ha treballat en aquest text –en aquest projecte de llei– amb la bona voluntat que aquest Centre d’Iniciatives per a la Reinserció assoleixi dos objectius: l’intrapenitenciari, que creiem que complia sobrerament, ha desenvolupat durant els anys de la seva creació fins ença –o sigui, des de l’any 99 fins ençà– una important, importantíssima tasca, en casos poc coneguda o poc valorada, però creiem també sincerament que aquest text millora la possibilitat de l’actuació extrapenitenciària per assolir l’objectiu final i definitiu que és facilitar al màxim la reinserció de les internes i interns dels centres penitenciaris de Catalunya i donar-los una possibilitat o una opció de tindre una continuïtat laboral fora dels centres d’internació. Per tant –i tal com hem posat de manifest–, donarem suport i votarem favorablement el text del dictamen i mantenim, això sí viva l’esmena 21.
Moltes gràcies, president.

PROJECTE DE LLEI DEL CONSELL DE GOVERNS LOCALS

PLE DEL PARLAMENT DIA 11 DE NOVEMBRE DE 2009


El Sr. Montanya i Mías

Sí, gràcies, president. Honorable conseller, il·lustres diputades i diputats, prenem la paraula en el debat de totalitat d’aquest Projecte de llei del Consell de Governs Locals sense haver presentat una esmena de totalitat, de retorn, motiu que fa, que mantinguem una intervenció global sobre el projecte i que la feina petita o la feina del dia a dia ja es realitzarà en ponència.

El Consell de Governs Locals és un òrgan que ha de representar, com s’ha dit, els interessos del món local davant de la Generalitat; també s’ha dit que és una institució prevista en l’article 85 del vigent Estatut d’autonomia de Catalunya, té caràcter independent, i hi han d’estar representats els municipis i les vegueries de Catalunya de manera proporcional a la població i al territori. Pot generar dubtes, aquesta proporcionalitat, quant al text presentat, però entenem que, en tot cas, això és un tema a debatre en ponència, al no haver-hi presentat, repeteixo, esmena de retorn, esmena de totalitat, de retorn.

Aquest òrgan s’integra en l’organització institucional de la Generalitat; serà un òrgan autònom a nivell orgànic, funcional i pressupostari, i la seva funció principal serà representar els interessos del món local davant les diferents institucions de la Generalitat, fent propostes i instant les diferents institucions que realitzin determinades actuacions en defensa del món local.

Tal com hem dit, el nostre grup parlamentari en aquest debat de totalitat vol posicionar-se i, de fet, es posiciona inicialment..., a favor del text del Projecte de llei de Consells de Governs Locals, motiu pel qual, ho repeteixo, no hem presentat esmena a la totalitat, de retorn. Ara bé, pensem que, efectivament, cal introduir al llarg de la ponència algunes modificacions, algunes importants, en el text del projecte, per tal de consensuar-ne un de millor.

Al nostre entendre, creiem que hauríem d’introduir modificacions que canviïn també la filosofia del text. Què volem dir amb això? Doncs, volem dir que pensem que no és un tema merament formal, sinó de fons; hauríem, inclús, de canviar el títol del projecte de llei, honorable conseller, i, en conseqüència, el nom del consell.

Si partim, com hem de partir, de la base que de govern només en tenim un i que aquest és el Govern de la Generalitat, autèntic poder executiu de la nostra autonomia política i organitzativa, pensem o creiem que parlar de «governs locals» introdueix un element distorsionador en el nostre sistema administratiu.

Les administracions locals són administracions públiques, el tercer nivell administratiu de l’Estat, després de l’Administració general de l’Estat i les comunitats autònomes, i, si bé tenen una connotació política –que ningú, i menys nosaltres, posa en dubte–, el cert és que pesa més el seu caràcter administratiu, ja que no en va està mancat de poder legislatiu, i això no ho podem obviar.

No és un autèntic poder polític, sinó Administració pública; certament, la més propera al ciutadà i la que gestiona les competències més properes a la vida diària dels ciutadans de Catalunya.

Per aquest motiu, honorable conseller, creiem que caldria parlar de «consells» o de «consell d’administracions locals», més que de «Consell de Governs Locals». Diguem les coses pel seu nom i no introduïm termes que confonen la ciutadania i que no s’ajusten a la nostra realitat estrictament jurídica. Això, efectivament, o evidentment, sens perjudici del que disposa el títol de l’article 85 de l’Estatut d’autonomia.

En segon terme, voldríem palesar que un antecedent immediat d’aquest Consell de Governs Locals és el Consell d’Alcaldes previst a la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Aquest consell va ser objecte de debat i configuració a la modificació legal duta a terme en la sisena legislatura i que va ser, curiosament, impulsada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya i que va portar o va dur a terme la constitució d’una ponència conjunta en el Parlament que desembocà en una reforma legal que va donar lloc a l’actual text refós de la Llei municipal i de règim local.

Creiem necessari, i així ho farem a la ponència, aprofitar el que de bo ha tingut la regulació del Consell d’Alcaldes i potenciar els aspectes del seu funcionament que han estat profitosos, i rebutjar tot allò que no ha servit de res, que també hi ha estat.

En tercer terme, i no sense una certa crítica, honorable conseller, i més tractant-se d’un diputat de Lleida, un diputat del territori, permeti’m que faci palès el meu desencís en el sentit que el projecte que el Govern que ens presenta evidencia un cert grau de visió centralista de Catalunya.

No entenem, honorable conseller, per què el text preveu, en els articles 6 i 16 –articles 6 i 16–, que en aquest Consell de Governs Locals l’alcalde de Barcelona aparegui sempre com a membre nat del consell, en detriment dels alcaldes de les altres tres capitals de província de Catalunya, que són, al meu parer, les altres tres ciutats més importants de Catalunya. Províncies, sí, honorable conseller: Lleida, Tarragona i Girona. Si vol, en dic «les ciutats de Lleida, Girona i Tarragona», perquè així vostè no es molesti. Ho dic així, però de moment hi ha el que hi ha, i aquestes ciutats queden en detriment de Barcelona.

Sembla increïble. Nosaltres li ho diem sense acritud, perquè sap que no li’n tenim, entre altres coses, però sembla increïble que en aquestes alçades un govern que es diu catalanista i d’esquerres, que diu que defensa el territori en el seu conjunt, s’atreveixi a donar més preponderància a Barcelona –cosa que no posem en dubte, que la té– i margini, com fa en d’altres aspectes de la seva actuació, la resta de capitals –he dit «capitals»– catalanes –perquè no es molesti, honorable conseller. Si això no respon a una concepció centralista –diem «centralisme» en versió catalana–, ja em dirà a què respon.

Cal donar –i així ho exigim i ho exigirem a la ponència– el mateix tracte en el si del consell als representants de les tres capitals catalanes, al mateix nivell, perquè, si no, algú pot entendre’s no suficientment tractat, o representat, o respectat en el consell.

Aquesta és, en definitiva, la nostra posició. Ja avancem importants esmenes en aquesta línia, congruents, com no pot ser d’una altra manera, amb la nostra visió del règim local.

Moltes gràcies, president, honorable conseller, diputats i diputades.