UN MAL NEGOCI PER CATALUNYA

• L'any 2002 el Govern d'Espanya, aleshores presidit per José María Aznar, va negociar amb els seus socis europeus el marc financer de la Unió Europea fins el 2006, la coneguda Agenda 2000, amb l'objectiu de preparar l'ampliació de la UE. El resultat d'aquesta negociació va ser altament positiu pels nostres interessos, consolidant Espanya com el principal receptor de fons comunitaris, que han contribuït a l'excepcional desenvolupament econòmic d'Espanya en els últims anys, i al seu apropament a la convergència real amb els països més pròspers del nostre entorn.

Malauradament, no podem dir el mateix de l'últim acord signat pel president Zapatero, en què Espanya perd més que ningú, paga més que ningú i les nostres regions perden més que cap altra.Espanya carrega sobre les seves espatlles el cost d'ampliació i les nostres comunitats autonòmes reben un tracte discriminatori respecte a altres regions en idèntiques circumstàncies.

Tant és així, que Espanya amb aquesta proposta d'acord passa de tenir un saldo net de 47.500 milions d'euros (quasi 8 bilions de pessetes) en el període 2000-2006, amb prou feines, 5.000 milions d'euros, és a dir, perdrà el 90 per cent del seu saldo actual.Uns mil euros per espanyol.
A més, Espanya, serà el país que pagarà l'ampliació, tot i que encara no arriba a la mitjana de la renda de la UE. Espanya pagarà 43.000 milions d'euros, dels 175.000 que costa l'ampliació, mentre que França tan sols aportarà 34.000 i Alemanya 28.000 milions d'euros.Espanya pagarà la quarta part de l'ampliació, quan tan sols és el 8 per cent del PIB de la UE, raó per la qual Espanya pagará tres vegades més del que en realitat li correspon.

A més a més, tot i les rebaixes d'última hora, Espanya continua aportant 1.350 milions d'euros més que al juny al xec britànic, perd 1.600 milions en desenvolupament rural, a canvi de guanyar 450 milions per al fons de cohesió, 50 per Ceuta i Melilla i 700 euros en menors aportacions a les polítiques que s'han reduït i un fons de I+D per uns 2.000 milions d'euros. Si llavors es va vetar aquesta proposta, no s'entén perquè s'accepta ara. I més tenint en compte que les nostres ciutats i comunitats autonòmes perden 31.700 milions d'euros respecte el període anterior. Més de 5 biliions de pessetes retallades. Un fet que representa que perdin més de la meitat del finançament de les inversions i despesa social provinent de la Unió Europea. Pel que fa a Catalunya en concret, cal recordar que en el període 2000-2006 ha rebut 2.281 milions d'euros en fons estructurals que shan dedicat a la millora del teixit productiu, a la construcció d'infraestructures, a la societat del coneixement, al medi ambient, al desenvolupament local i urbà, al desenvolupament de recursos humans, al sector pesquer i a potenciar i fomentar el sector turístic, entre altres.

Ara, amb l'acord firmat pel senyor Zapatero, Catalunya perd uns 944 milions d'euros,és a dir, un 40 per cent dels fons estructurals que rebia fins ara. A més, addicionalmnt, Catalunya tambè rep cofinanciació del Fons de Cohesió per valor d'uns 1.934 milions d'euros. Amb l'acord actual, perd 1.494 milions d'aquest Fons de Cohesió, el que suposa que en total Catalunya perdrà 2.439 milions d'euros o, el que és el mateix, uns 1.143 euros per cada llar catalana.

Aquesta pèrdua ve determinada perquè Catalunya, essent regió objectiu 2, perd intensitat d'ajuda per les retallades pressupostàries a la Unió Europea. A més a més, Catalunya es veu discrimniada davant d'altres regions holandeses i sueques, que tot i sent països més rics i estant en les mateixes circumstàncies, reben 150 milions d'euros addicionals.
Al Govern li ha faltat fermesa i la seva estràtegia negociadora ha estat errònea, ja que la política d'anar cedint contínuament ha demostrat ser un rotund fracàs. Ara el Govern socialista es ol treure le spuces de sobre culpant, com sempre fa, l'anterior Govern per les cessions al xec britànic, però li hem de recordar que mentre el Govern del PP vaa conseguir quasi 48.000 milions d'euros i en va cedir 1.000 per poder arribar a un acord final, ara, el Govern socialista ha perdut 43.000 milions d'euros i no ha aconseguit absolutament res en l'acord final.
La conclusió final és que aquesta negociació amb la Unió Europea ha estat un mal negoci per Espanya i Catalunya.

El senyor Zapatero va de llest i ric pel món i l'únic que aconsegueix és fer més rics als països que ja ho són i més pobresa per nosaltres. El senyor Zapatero pot tenoir molt talante, però com a president del Govern demostra que no en té talent.