Diada preelectoral

Jordi Montanya Mias
President del PP de Lleida



La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya ha fet que la Diada de l'Onze de setembre d'enguany hagi tingut un caràcter més preelectoral que festiu, i més si es té en compte el fracàs de la classe política catalana en aquesta darrera legislatura que va del Carmel a l'Estatut, passant pel famós 3 per cent.



Després d'aquest lamentable espectacle viscut durant aquesta legislatura, la darrera cosa que necessita Cataluya es tornar a reeditar el tripartit. Un tripartit mancat del lideratge del President Maragall i sobrat de conflictes interns amb Esquerra Republicana. La reedició del tripartit, amb Montilla i amb la guerra interna d'Esquerra entre Carod- Rovira i Puigcercós, no és el millor aval per garantir el millor futur per Cataluya. Si el Govern de la Generalitat havia patit una manca de lideratge que podrà tenir amb José Montilla com a president? Si el Govern de la Generalitat havia patit d'inestabilitat i guerres internes amb ERC al seu si, quina és la estabilitat que pot donar una Esquerra centrada en un conflicte intern personalista?

Esquerra Republicana no pot ser el pal de paller de la política catalana, la forma equidistant, lúnic partit que pot garantir la governabilitat del país. No ho pot ser perquè ha estat precisament la força de la minoria independentista i la força de la desgovernabilitat del país. La manca de participació en el referèndum de l'Estaut ha demostrat el que els populars hem dit des del principi del tripartit, que centrar en el debat en elements indentitaris i oblidar-nos de les polítiques socials farien allunyar els ciutadans de la política i dels seus representants. La participació d'un escàs 48 per cent ens va donar la raó. Tot i així, cap força política ha fet autocrítica i totes han preferit posar-se una vena als ulls.


L'única força que ha demanat un canvi de pioritats del Govern de Catalunya en els darrers dos anys i mig hem estat els populars
catalans. La propera legislatura serà la del desenvolupament de l'Estaut i hem d'evitar convertir-la, com faran els partits nacionalistes, en més debat identitari sobre la seva interpretació sobre la seva interpetació i, per contra, començar a parlar dels problemes que més afecten als ciutadans. Però per governar, per centrar-se en els problemes reals dels ciutadans, cal un govern repsonsable, seriós i treballador, que tingui molt clar que la primera cosa necessària per governar és l'estabilitat i la lleialtat al si dle govern. No ha estat el cas del tripartit.


Ho hem vist i hem pogut comprovar com la política de partit manava per sobre de la política dels ciutadans. L'únic partit que ha demostrat en la seva etapa de governi en la seva etapa d'oposició que és un parit que prioritza l'estabilitat, els consensos, el compliment dels pactes i de les lleids, siguin o no del seu grat, és el Partit Popular.

No hi ha catalans de primera ni de segona, ni per raons d'origen, ni per raons ideològiques. El debat estatuari ha demostrat com des del Govern de la Generalitat s'ha justificat la manca de llibertats d'opinions i de drets democràtics per raons ideològiques. Tot plegat ha estat el compliment d'un full de ruta definit al principi de la legislatura en l'anomenat Pacte del Tinell.


Al final hem pogut comprovar que la claúsula d'exclusió del pacte no era només contra una força política determinada que en aquell moment governaba Espanya, sinó que era contra tots els ciutadans i ciutadanes amb una concepció de Catalunya i Espanya diferent de la que marcava la Catalunya oficial i contra unes conviccions ideològiques determinades.

La decisió dels Populars catalans de designar Josep Piqué com a candidat a la presidència de la Generalitat significa no només la voluntat del PPC per governar Catalunya, sinó la voluntat dels populars catalans per canviar les coses, per canviar el rumb i les propietats que l'actual classe política ha imposat als ciutadans al marge d'ells. Una aposta no simplement quantitativa, sinó qualitativa. No només per canviar les majories al Parlament de Catalunya, sinó també per canviar les formes de fer, d'actuar i de treballar.


El Partit Popular de Catalunya som la garantia de la responsabilitat en les institucions, de la serietat en l'acció de govern, de centrar-nos en els problemes de la gent i de la gent i del sentit comú en la nostra activitat. El proper Parlament de Catalunya necessitarà més que mai un Grup Popular fort per evitar el que els altres no podran o no voldran olvidar evitar, menys lideratge del President dela Generalitat i més enfrontament amb els altres territoris i amb el govern central. Esperem que hagueu tingut una bona Diada.