CATALUNYA NECESSITA UNES ALTRES PRIORITATS

Mentre convergents, republicants i socialistes parlen de pactes, de coalicions i de repartiment de poder, a Catalunya cal un canvi de polítics, de polítiques, de formes de fer i de prioritats. La legislatura que hem esgotat és un clar exemple del que no ha de ser, és a dir, una legislatura basada en enfrontaments polítics sobre temes que només interessen a la classe política. El que demana la societat és un canvi real, un canvi centrat en els problemes reals dels ciutadants i ciutadanes de Catalunya.

Qui pot garantir aquest canvi. L'Esquerra Republicana que ha estat la responsable de dos anys i mig d'inestabilitat permanent del Govern? Els socialistes que han estat els màxims responsables del fracàs de la legislatura canviant el rumb segons els interessos periòdics de la Moncloa? Els convergents, responsables dels pactes de silenci del 3 per cent, de les enquestes, de les irregularitats i copartíceps d'un govern amb unes prioritats equivocades, fent el joc amb l'Estatut? Uns i altres tan sols podran garantir que el poder passi d'unes mans a unes altres, pero només el PP pot garantir un canvi de persones i de prioritats, un canvi real al Govern de la Generalitat.

El PPC necessita el millor resultat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya per evitar que es reediti el tripartit. Pot garantir-ho Convergencia i Unió? No, perquè els seus pactes a Madrid amb Zapatero condicionen la política convergent al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya a la política socialista. CIU està condicionada al Congrés perquè ha lliurat el seu suport incondicional a Zapatero, i està condicionada al Parlament pel pacte no escrit subscrit entre Zapatero i Mas a la Moncloa. CIU i PSC són dues cares de la mateixa moneda.

Els populars catalans necessitarem el millor resultat a les properes eleccions per evitar més polítiques d'identitat i identitaries, més polítiques centrades en encotillar la Constitució, en les seleccions esportives, en el debat de símbols i banderes i en la política lingüística, en definitiva, necessitarem un bon resultat per evitar unes polítiques que només responen als desitjos d'uns pocs enfront dels problemes de la majoria. El PPC necessita obtenir un bon resultat l'1 de novembre perque tan sols així s'aconseguirà que l'agenda de la Generalitat de Catalunya coincideixi amb l'agenda de la Catalunya real.

Es important que el PPC obtingui un gran recolçament en les properes eleccions autonòmiques per evitar la sociovergencia, el pacte del 3 per cent, per evitar que els mateixos que han monopolitzat el govern de les institucions catalanes durant 27 anys, es reparteixin ara la Generalitat de Catalunya. Un repartiment de poder entre les families polítiques catalanes no es el millor futur pel nostre país. El millor futur passa per garantir la pluralitat, la llibertat i la transparencia al Govern de la Generalitat, uns valors que ni uns ni els altres han estat capaços de garantir des dels llocs on tenen responsabilitats de govern, ja sigui autonòmic o municipal.

En definitiva, els populars catalans necessitarem el millor resultat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya per fer la tasca més important, el millor favor que podem fer als ciutadants i ciutadanes de Catalunya, que no es altre que fer realitat un canvi en l'agenda política de Catalunya i en les prioritats polítiques de la Generalitat.

Després d'una legislatura on la prioritat han estat les polítiques identitaries, segrestada per un debat estatutari que la propia ciutadania va demostrar que no era la seva prioritat, el treball més important que podem fer és tornar a posar al ciutadà al centre de la política de la Generalitat, un canvi real que només podem garantir els populars, amb la coherencia d'haver-ho defensat durant aquests últims dos anys i mig.

La decisió del Partit Popular de Catalunya de designar a Josep Pique com a candidat a la presidencia de la Generalitat significa no només la voluntad del PPC per governar Catalunya, sinó la voluntat dels populars catalans per canviar les coses, per canviar el rumb i les prioritats que l'actual classe política ha imposat als ciutadants i ciutadanes. Una aposta no simplement quantitativa, sino qualitativa, no només per canviar les majories al Parlament de Catalunya, sinó també per canviar les formes de fer, d'actuar i de treballar.


Jordi Montanya Mias
Diputat i cap de llista del PP per Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya