INTERVENCIO AL PLE DEL PARLAMENT DE CATALUNYA EL 4 DE JUNY DE 2008

Moció
subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la situació de la justícia
(tram. 302-00106/08)

...[... ] que ha motivat la presentació d’aquesta moció, que hi ha uns pressupòsits
bàsics sobre els quals podem parlar de justícia. Per tant, ens hi referirem de manera
global, per entrar després, punt per punt, a les parts diferents de la nostra moció, que
creiem, en definitiva, que aporta una visió global de la problemàtica que afecta aquest
àmbit, l’àmbit de l’Administració de justícia i que va motivar que presentéssim
aquesta moció, amb la voluntat que s’arribés a un acord i a un consens, i que
pogués ser votada per la resta de formacions polítiques, perquè creiem que, en
definitiva, que el que fa és reflectir de manera objectiva una sèrie de qüestions molt
objectivades, objectivades no tan sols per l’informe del Consejo General del Poder
Judicial, sinó per l’informe que dies posteriors va emetre o va presentar la presidenta
del Tribunal Superior de Justícia, la magistrada senyora Alegret. I, per tant, estem
parlant de qüestions, ho repeteixo, que estan objectivades i són situacions que a dia
d’avui, patim amb major o amb menor grau tots els ciutadans d’aquest país.
Tenim clar que l’Administració de justícia és un poder de l’Estat, que emana de la
Constitució versus article 1.1 del text legal i de l’article 24.1 pel que fa a la tutela
judicial efectiva, amb un especial o especialíssim emparament. Per tant, és
susceptible de recurs al Tribunal Constitucional d’empara. Que és un servei públic,
també, que garanteix l’Administració de justícia i que, com dèiem a la passada
interpel·lació, funciona millor que pitjor. Per tant, en cap cas nosaltres varem fer un
posicionament..., o vam voler presentar una situació de l’Administració de justícia
catastròfica i extremadament crítica o exageradament crítica amb la gestió que des de
la Generalitat de Catalunya es pot fer versus l’Administració de justícia.
Però sí que és cert, doncs, que hi ha uns imputs negatius i
preocupants, que ens han de fer especialment amatents i que són els que es
reflecteixen als diferents punts concrets de la moció que avui presentem. A més a més,
els presentem alfabèticament numerats, per treure jerarquia a el que faria una
presentació numèrica, perquè creiem que tots ells són prou importants i tots ells són
prou preocupants perquè puguin ser debatuts i puguin ser, jo crec sincerament,
aprovats de manera unànime per aquesta cambra, tot i que les notícies que tenim en
aquests moments, sembla que això no serà possible.
Els imputs negatius, la lentitud. Això produeix i provoca que es «quebranti» un dels
principis bàsics de l’Administració de justícia, perquè fa que aleshores no tothom sigui
igual davant de l’Administració de justícia, no tothom té la capacitat de suportar
econòmicament i emocionalment un plet de tres, quatre, cinc, sis, vuit o inclús deu
anys, que una persona o una empresa econòmicament potent, que és un problema
puntual que té, o un més dels que es tenen dins del tràfic mercantil. I, per tant, ho
repeteixo, «quebranta» això el principi d’igualtat de l’Administració de justícia, el
principi d’igualtat de parts de l’Administració de justícia. També la insuficiència de
mitjans humans i materials. I l’ imput més preocupant, que és la possibilitat a curt i
mitjà termini d’un veritable col·lapse als nostres jutjats, als jutjats de Catalunya, un 73
per cent dels quals pateix de sobrecàrrega, segons la memòria del Tribunal Superior
de Justícia.
Motiu aquest que fa que nosaltres haguem presentat aquesta moció, ho repetim,
sobre recursos materials en el seu punt primer. Sobre l’adopció d’importants mesures,
perquè s’ha de fer un important esforç pel que fa als mitjans materials, molt
especialment pel que fa als actes de comunicació entre òrgans judicials, digui’s
exhorts, digui’s altres actes de comunicació judicial, que són uns dels problemes que
més endarrereixen i més estan col·lapsant l’Administració de justícia. I també sobre
els recursos humans al servei de l’Administració de justícia per a exigir al Govern de
l’Estat que de manera immediata i urgent procedeixi a adoptar les mesures
necessàries per tal de cobrir amb personal titular els diferents jutjats que es troben
actualment vacants a Catalunya. Juntament amb el problema de la mobilitat, que
també lamentablement patim en aquest país.
En la segona intervenció ja farem el posicionament pel que fa a les diferents esmenes
que s’han presentat.
Gràcies, senyor president.

Per part del nostre grup parlamentari acceptaríem les esmenes
número 1, 2, 5 i 6 del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, i la número 3 que
han presentat conjuntament els grups que donen suport al Govern.
Molt breument i si se’m permet dir pel que fa al tema del català, dos comentaris molt
breus. Nosaltres demanem a la nostra moció que s’adoptin les mesures escaients per
tal d’impulsar i normalitzar el seu ús, res més que això –res més que això.
Per què ho diem? Doncs perquè hi ha hagut un descens important des del 2004, 20,6
de resolucions judicials en català, al 2007, a un 16,8. I per aquest
motiu no podem acceptar la seva esmena quan parla de prosseguir amb les mesures
impulsades per la conselleria, perquè aquestes mesures s’han demostrat insuficients
o negatives, si més no pel seu resultat.
Pel que fa a l’esmena presentada amb aquesta mateixa qüestió pel Grup Mixt, no la
podem acceptar de cap de les maneres, i això no són ni girs cap aquí ni cap allà, això
és la realitat amb la que vivim.
Vostès demanen a la seva esmena que s’ha de garantir el dret dels justiciables a
utilitzar tant el català com el castellà en l’àmbit de l’Administració de justícia i per a
nosaltres està absolutament garantit, en tant que són llengües cooficials a Catalunya,
el català i el castellà.
I també, si em permet, dins de la vessant exclusivament de la meva pràctica jurídica
de més de vint anys d’advocat amb exercici, no he tingut mai el més mínim problema,
ni als jutjats de Tremp, ni als de Vielha, ni als de la Seu d’Urgell, on allí el món rural a
vegades el justiciable té veritables problemes per enraonar en castellà i els jutges o
els operadors jurídics, advocats, procuradors fan l’esforç que convé perquè no hi hagi
cap tipus de problemes i per a nosaltres no n’hi ha. I com que no n’hi ha, el que diem
és simplement que s’adoptin les mesures necessàries per imposar i
normalitzar el seu ús. No fem un problema allí on no n’hi ha, el problema és anècdota,
i quan és anècdota se’n parla, però no se’n parla quan hi ha un milió dues-centes «i
pico» mil resolucions judicials amb aquest país i no hi ha aquest tipus de problema.
També pel que fa a les esmenes que hem incorporat o que hem donat..., que hem
manifestat que acceptàvem per part de Convergència i Unió, creiem formalment que
enriqueixen el text de la moció.
I també pel que fa a la resta de grups parlamentaris agrair també el to de les seves
intervencions, tot i que lògicament no podíem admetre les esmenes
referents al desenvolupament de l’Estatut. Per cert, senyor Estradé, no miri cap aquí,
ha de mirar cap allà. Perquè l’Estatut del 30 de setembre,
que nosaltres –el meu grup parlamentari– vam votar que no, per les raons
sobradament conegudes, no se’l carregui aquest grup parlamentari al Congrés dels
Diputats. Per tant, deixi de mirar cap allà i
comenci a mirar cap aquí, cap als grups que donen suport al Govern, amb les quals
vostè hi forma part.
També dir i posar de manifest, i amb això acabem, que creiem que és imprudent aferrissar-se en el desplegament estatutari en matèria de justícia sense
saber com es pronunciarà el Tribunal Constitucional. I ho diem sense entrar amb
valoracions polítiques, no solament el nostre grup parlamentari –el nostre partit– ha
presentat recurs, sinó que l’han presentat també el Defensor del Pueblo i altres
comunitats autònomes. I ho diem a efectes pràctics, simplement per
qüestions de pràctica i conveniència dels operadors...



Moció
subsegüent a la interpel.lació al Govern sobre el foment i la conservació
del patrimoni cultural (tram. 302-00107/08)

Bé, des de l' inici de la
controvèrsia, des del meu grup parlamentari i des del Partit Popular de Lleida, hem
tingut un posicionament molt clar i definit i sense escletxes.
Nosaltres, en primer lloc, hem manifestat sempre que lo primordial és la unitat de la
col·lecció, creada des de fa més de cent anys pel bisbe Messeguer.
Segon. Per obrir les vies de negociació i diàleg que siguin suficients, a fi i efecte
d'arribar a un acord transaccional, satisfactori pel que fa a la diòcesi de Lleida i a la
diòcesi de Barbastre i Monsó.
Tres. Per evitar al màxim obrir ferides amb els nostres veïns,
històricament agermanats amb les comarques de Lleida, de la Franja i, en aquest cas
en concret, especialment, pel que fa a Barbastre i Monsó.
Ara bé, no podem obviar que aquest és un litigi que s'inicia durant els anys noranta,
que estem a l'any 2008 i que la ineptitud, ineficàcia i la manca de transparència de les
administracions implicades no ha fet possible que a dates d'avui hi hagi hagut un
acord transaccional. I únicament i exclusivament el seny dels ciutadans de Lleida i el
seny dels ciutadans de la Franja –de Barbastre i de Monsó– han fet possible que les
coses no vagin més enllà i que la ineptitud quedi reduïda a les administracions que
intervenen en aquest litigi.
Dit això, nosaltres creiem –i ho hem defensat des de l' inici del litigi– que la via judicial,
que la via judicial ordinària era una bona solució; donat i derivat dels antecedents que
hem posat a la taula.
Escoltin, portem des del 90 amb aquest litigi; estem al 2008. No hi ha solució, no
s'entreveu solució i, quan hi ha hagut alguna solució, aquesta ha estat altament
preocupant per als interessos de la unitat de les peces del museu i no cal referir-nos a
les cartes i als acords entre l'expresident de la Generalitat i el president del Govern
aragonès.
Per tant, atesa la situació actual, des del meu grup parlamentari, donem total suport a
la via judicial ordinària endegada pels Amics del Museu i vagi..., des d'aquí aprofitem
per felicitar-los per la seva valentia i per haver pres aquesta iniciativa i també a la
plataforma cívica per a la unitat del museu que agrupa catorze entitats i associacions
de Lleida i de Fraga que han anunciat que també se sumaran en aquesta iniciativa.
I tampoc entenem per quin motiu ha de fer aquesta mena de pànic
el fet d'anar a la via jurisdiccional ordinària. Si, quan hi ha un problema que no es
resol amistosament o hi ha incapacitat de solucionar-lo amistosament, escoltin, per
això estan els jutjats, per resoldre. I hi haurà una sentència que serà d'obligat i
d'imperatiu compliment per ambdues parts i que a uns, forçosament, satisfarà més i a
uns altres, menys.
Ara bé, les administracions implicades
Fitxer 31
...curiosament totes elles del mateix color polític, estan sent incapaces d’arribar a una
solució de consens, a una solució transaccionada. A més a més, sembla que sigui
últimament que hi hagi una sèrie de paraules tabú en seu parlamentària. No es pot
parlar de crisi, no es pot parlar de transvasaments i ara sembla ser que no es pot
parlar de la via judicial per resoldre un litigi que enfronta dues diòcesis i que, per tant,
considerem escaient buscar aquesta solució. A més a més, si algú s’ha llegit o ha
tingut cura de llegir el suplico de la demanda que han presentat els amics del museu,
l’únic que demanen és que es declari la titularitat d’aquests béns en base a la
usucapió, o sigui, la possessió pacífica i continuada durant més de cent anys. No
demana absolutament res més. I, per tant, no entenem per què ha de fer tant
respecte o tant pànic o que sigui tabú o hagi de ser tabú poder utilitzar la via
jurisdiccional ordinària. I no ens val que el conseller ens digui que els acords de
l’Església no el vinculen. És que, escolti’m, els acords de l’Església vinculen a nivell
intern l’Església, però a partir del concordat dels acords concordatoris de l’any 79,
l’Església està sotmesa a les normes jurídiques i, per tant, a les resolucions judicials
tant estatals com autonòmiques, atenent una excepció pel que fa al règim tributari i al
règim fiscal. Però lògicament no concedeixen –ho repeteixo– a partir dels acords
concordatoris del 79...
A l’Església cap tractament diferent.
Per tant, i pel que hem exposat, nosaltres donarem suport a la moció i donarem
suport a aquest acord transaccional que s’ha assolit per quasi tota la resta de
formacions parlamentàries.