PLE PARLAMENT 22 D'OCTUBRE DE 2008

INTERVENCIÓ DE JORDI MONTANYA MIAS AL PLE DEL PARLAMENT ENVERS EL PROJECTE DE LLEI -PRESIDENCIA I GOVERN-

Sí, gràcies, president. Honorables consellers, il·lustres diputats i diputades, en el debat que ens porta..., el debat i votació d’aquest Projecte de llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, tal com ja ha posat de manifest en les intervencions anteriors la il·lustre diputada relatora, despleguem els articles de l’Estatut d’autonomia referents a l’Estatut del president de la Generalitat i l’organització, funcionament i atribucions del Govern. En concret, despleguem els articles 67.5 i 68.3 de l’Estatut; el 67.5, pel que fa l’Estatut personal del president o presidenta de la Generalitat, i el 68.3, pel que fa a l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. Desplegament bàsic de l’Estatut que –crec que també és bo ressaltar-ho o posar-ho de manifest– no ha estat objecte de cap recurs d’inconstitucionalitat per part del Partit Popular, ni tampoc per part del Defensor del Pueblo, que són los recursos amb més pes que s’han presentat en contra de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Per tant, també creiem que és bo, si més no, fer esment d’aquesta qüestió i posar-ho de manifest.
Aquesta disposició, aquest projecte –també s’ha dit per part de la relatora–, substitueix substancialment o fa una novació substancial de la vigent Llei 3/1982, de 23 de març, del Parlament, president i Consell Executiu de la Generalitat.
Dit això, i en primer terme, creiem necessari fer una defensa de les dues esmenes subsegüents al dictamen del Consell Consultiu, dictamen que –també s’ha posat de manifest– creiem que el seu pas ha estat positiu, francament positiu, al marge de les
crítiques inicials que es van substanciar pel que fa als grups que van presentar o van decidir portar a dictamen del Consell Consultiu el present projecte de llei. I als fets ens remetrem en acabar la nostra intervenció.
Defensaré les esmenes, que responen bàsicament a la necessària congruència que entenem, des del nostre grup parlamentari, que ha d’existir entre les observacions del dictamen i el contingut stricto sensu d’aquestes. La primera, referent a la incompatibilitat entre la potestat del president o presidenta de delegar en el conseller primer o consellera primera la funció d’impuls i coordinació de l’acció dels departaments per a aplicar les directrius de l’acció de govern, i el fet que el mateix president sigui el titular del Departament de Presidència; entenem, en aquest cas, que si el president és titular del departament esmentat no pot delegar en el conseller primer la potestat d’impuls i coordinació que hem posat de manifest, que hem citat. La segona, purament tècnica, en entendre que en el procediment de participació en els processos per a la designació dels magistrats del Tribunal Constitucional cal que el Govern s’atengui stricto sensu a les previsions del Reglament del Parlament, en ser aquesta institució, el Parlament, qui té encomanada per l’Estatut la potestat de proposar al Senat els candidats. Consideracions tècniques que pel nostre grup són importants, atès que la resta de qüestions –també ho posem de manifest, creiem que és important i necessari fer-ho– sobre les quals vàrem fonamentar la nostra sol·licitud de dictamen han resultat plenament constitucionals. I així ho diem i així ho reconeixem.
Ara bé, el nostre grup parlamentari no pot donar suport al text del dictamen en la seva totalitat. I el motiu és ben simple: persisteixen encara, al nostre entendre, els obstacles que ja vàrem apuntar en el debat de totalitat del projecte, i en el qual vàrem dir que, si es modificava o si s’arribava a un acord o transacció, hi donaríem suport. El fet és que no s’ha assolit aquest acord, tot i que reconeixem l’esforç, no tan sols de la ponència, sinó molt especialment de la seva relatora, la il·lustre diputada Lídia Santos, en aquest sentit. Però hi ha unes qüestions, que entenem bàsiques, que fan impossible al nostre grup parlamentari donar-hi suport, qüestions que, ho repeteixo, ja vam fer paleses o ja vam posar de manifest en el debat a la totalitat i que reproduirem pel que fa als
arguments centrals, que ens porten –ja ho hem anunciat i ho avancem al president– a votar en contra del text del dictamen.
En primer lloc, no estem d’acord que comparteixin protagonisme en el mateix text la figura del conseller o consellera primer i el vicepresident o vicepresidenta del Govern. Entenem i enteníem i continuem entenent que un exclou l’altre: o regulem la figura del conseller o consellera primer o regulem la figura del vicepresident o vicepresidenta; però preveure totes dues figures és, al nostre entendre, incompatible, genera o generarà confusió i dubtes sobre les competències atribuïdes a l’un i a l’altre.
Vàrem proposar en el seu moment un consens, emparat, creiem sincerament, en la lògica, també en els antecedents històrics del dret públic català i també –per què no dir-ho?– en la ferma voluntat de renovar l’aparell governamental, sobre quina seria la figura més adient, el seu règim jurídic i el seu estatut personal, si la de conseller primer o la de vicepresident, però en cap cas regular-les totes dues, fent-se alternatives i no aclarint què fa l’un i què fa l’altre. Aquesta doble regulació és per nosaltres un obstacle insalvable, el qual ens impedeix una votació favorable al projecte que estem debatent-
En segon lloc, tampoc estem d’acord, si es volgués acceptar com a òrgan exclusiu la Vicepresidència del Govern, amb el fet que la seva regulació –la seva regulació legal, evidentment– la limiti a un sol membre. La complexitat dels governs, l’àmbit cada cop més ampli de les competències exercides i la conjuntura poden afavorir que es disposi, o que sigui necessari, o que sigui convenient que es creï o que hi hagi la possibilitat de nomenament de més d’una vicepresidència. I en aquest sentit creiem que cal admetre legalment o que caldria haver admès legalment aquesta possibilitat. Perquè, si no és així –i també s’ha posat de manifest per part del ponent del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, i així ja ho vam posar també de manifest en el debat a la totalitat–, estem arreglant la papereta a una persona concreta amb noms i cognoms i no hi ha o no tenim una voluntat certa i concreta i indubtable de dotar-nos d’un òrgan amb clara voluntat de permanència i clara continuïtat, també, de permanència en el futur.
En tercer lloc, des del Grup del Partit Popular, des del meu grup parlamentari, continuem creient que el projecte de llei pateix una important mancança, que és regular el procediment d’elaboració de disposicions de caràcter general, és a dir, els avantprojectes de llei i els reglaments, tot entenent vigents els articles de la Llei de règim jurídic de l’Administració en aquest tema. Esperàvem –i així ho vam posar de manifest al llarg de la ponència– dels grups que donen suport al Govern alguna proposta de regulació en aquest projecte de llei al respecte –que no ha arribat–, ja que mantenim que és en aquest text on ha d’estar regulat, en tractar-se d’una de les principals i més importants competències del Govern: la d’impulsar els projectes de llei i exercir la potestat reglamentària.
I no ens aixopluguem, no ens amaguem sota la carcassa que ens hi oposem per una raó tècnica; és la qüestió també de fons. On s’ha de regular, al entendre del nostre grup parlamentari, un procediment complet, nítid, separat i específic per a elaborar els reglaments administratius, competència exclusiva del Govern, és en una llei del Govern i no en una llei de l’Administració. És una qüestió, al nostre entendre, de pura lògica i de tècnica normativa, però també és un tema que vol posar èmfasi en el fet que qui dirigeix l’Administració és precisament el Govern, i no a l’inrevés.
Per aquestes raons, anunciem la nostra votació contrària al Dictamen del Projecte de llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, però no volem deixar de posar de manifest, abans de cloure, una qüestió cabdal per a nosaltres que ja vàrem anunciar i ja vàrem posar també de manifest en el debat de la totalitat: que ens mereixen tot el respecte, lògicament –i no pot ser d’una altra manera–, la Presidència i el Govern de Catalunya, més enllà dels colors polítics i de les persones que n’han format part al llarg de la història. Llei que creiem bàsica per al nostre país, llei de desenvolupament bàsic del vigent Estatut d’autonomia de Catalunya i que respon a dues institucions polítiques essencials, a les qual cal donar un marc normatiu únic, coherent i estable. Caldrà veure, en definitiva, si amb aquesta llei que ara aprovem això ho aconseguirem. A nosaltres, el Grup Parlamentari del Partit Popular, ens genera seriosos dubtes.
Moltes gràcies, president.