INTERVENCÍO DEL PLE AL PARLAMENT DEL 21 DE MAIG DE 2008

Interpel·lació
al Govern sobre la situació de la justícia (tram. 300-00125/08)

Nosaltres creiem obligada la formulació d’aquesta interpel·lació per a
debatre envers de l’àmbit de la justícia, la situació de la justícia, que no passa
precisament per un dels seus millors moments, per tres motius molt concrets.
Un, perquè efectivament és de rabiosa actualitat: s’acaba d’elaborar o s’acaba de
presentar l’informe de la Secció d’Organització i Gestió del Servei d’Inspecció del
Consell General del Poder Judicial. Al cap de dos dies es va presentar també la
memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la va presentar la seva
presidenta, la magistrada Maria Eugènia Alegret. I també, per què no dir-ho?, arran de
les notícies que últimament apareixen a diferents mitjans de comunicació en relació
amb un possible funcionament deficient de l’Administració de justícia; el ressò als
mitjans de comunicació està sent important, i per tant creiem, doncs, que és el
moment de parlar en seu parlamentària de la situació o de l’àmbit de l’Administració
de justícia a Catalunya.
En cap cas, honorable consellera, des de la nostra òptica, creiem que es pot parlar o
que cal parlar d’una situació crítica o catastrofista. Res més lluny. Això
ja ho diem d’antuvi. Hi ha una situació delicada, hi ha problemes concrets o molt
concrets, però s’ha d’estar amatent perquè la patologia que avui en dia pateix
l’Administració de justícia, la qual creiem que té remei, no passi a ser una patologia
terminal.
I el cert és que la immensa majoria dels ciutadans comparteixen l’opinió que
l’Administració de justícia no funciona bé. Així ho reflecteixen els diferents
baròmetres, les diferents enquestes; els baròmetres de l’advocacia, les enquestes del
CIS, les del mateix Consejo General del Poder Judicial coincideixen en un diagnòstic
que comença a ser preocupant: hi ha un sentiment majoritari de la població o una
percepció majoritària de la població, del justiciable, que l’Administració de justícia no
funciona o no funciona bé com hauria de funcionar.
També des del nostre posicionament, des de la nostra postura, reconeixem que això
no és fàcil –que això no és fàcil. A l’Administració de justícia, en la quasi totalitat
d’expedients judicials que es resolen, hi ha confrontació de parts. I per tant,
difícilment les dos parts queden satisfetes del funcionament de l’Administració de
justícia. I es dóna a totes les jurisdiccions: hi ha una confrontació en major o menor
grau depenent de quina parlem. On es dóna amb més amplitud és a la jurisdicció civil,
però també es dóna a la jurisdicció social, es dóna també al contenciós administratiu i
en ocasions també es dóna a la jurisdicció penal, quan hi ha intervenció d’acusació
particular. I lògicament, entenem que la percepció del ciutadà és difícilment
objectivable quan hi ha dos parts confrontades i a una de les dos no se li acaba
donant la raó o no se li acaba donant la raó que creia tindre.
Però el cert és que hi ha problemes dins de l’Administració de justícia i
problemes al marge de les percepcions subjectives dels ciutadans. Creiem,
honestament, que estan perfectament objectivats; objectivats arran dels informes que
hem posat de manifest: tant el del Consell General del Poder Judicial, com la memòria
del mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Des del nostre grup parlamentari hem advocat en reiterades ocasions..., a on creiem
que des de la Generalitat de Catalunya es pot fer un esforç superior al que s’està fent
per millorar-ne el funcionament. Posicionament que nosaltres sempre hem cregut que
coincideix plenament amb els interessos dels ciutadans i amb un reforçament de les
seves garanties.
Hi ha quatre punts molt concrets, consellera, que crec que a més hi ha d’haver una
coincidència generalitzada per part de la resta de formacions polítiques.
Una és la necessària i imperiosa millor formació dels operadors jurídics i millor
formació continuada d’aquests, tot i els esforços importants que en aquest cas concret
assumeixen els col.legis d’advocats.
També hi ha una necessitat imperiosa que és incrementar el nombre de jutges. Hi ha
unes ràtios que ho posen de manifest, que també, ho repeteixo, són absolutament
objectives. A Alemanya hi ha vint-i-quatre jutges per cada cent mil habitants –i ara
se’m dirà: «És que estem parlant d’Alemanya...»; no. A Grècia que crec
que ja ens hi podem més o menys comparar, hi ha dinou jutges per cada cent mil
habitants. Però és que resulta que a Portugal hi ha dotze jutges, honorable consellera,
per cada cent mil habitants. A Espanya, a l’Estat espanyol, i aquesta mitjana és
equiparable a Catalunya, hi ha 9,4 jutges per cada cent mil habitants.
Aquesta és una dada que, simplement, aplicant el dret comparat, és absolutament
insuficient per donar resposta al justiciable i per donar resposta als problemes que
pateix avui en dia l’Administració de Justícia, i un dels més greus, el col·lapse dels
jutjats. A Catalunya, l’any passat, i ens fem ressò de la memòria, del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, es van resoldre prop de 1.230.000 resolucions
judicials. Amb aquestes ràtios no podem donar resposta i no
es dóna resposta a les necessitats dels ciutadans. Es creu –i amb dades també, ho
repeteixo, objectives– que a Catalunya falta un mínim de vuitanta-vuit magistrats per
donar un servei acurat i per donar un servei àgil, o més àgil, si més no, a la situació
actual de l’Administració de justícia.
En tercer lloc, s’ha de fer un veritable esforç pel que fa a la completa informatització
dels òrgans judicials. Un dels problemes més greus, ho repeteixo, de l’Administració
de justícia és l’alentiment en la resolució dels expedients, però que és donat,
majoritàriament, pels actes de comunicació judicial. Un dels problemes més greus que
es pateix són els actes de comunicació judicial, els exhorts, expedients, milers i milers
d’expedients que queden paralitzats mesos i mesos per falta d’una adequada
informatització, especialment dels jutjats de pau.
Aquest és un problema que viuen els ciutadans, que viuen els justiciables i que viuen
els actors jurídics a diari, i en el qual, honorable consellera, la Generalitat de
Catalunya té plena competència per mirar de resoldre aquesta qüestió; lligada,
lògicament, amb una major dotació econòmica. Nosaltres creiem que hi ha uns
pressupostos insuficients pel que és la població avui en dia de Catalunya..., i el
pressupost del Departament de Justícia. La famosa cunya dels 6 milions ha quedat
molt enrere, però ha quedat enrere en un curt espai de temps, i no s’ha adequat els
mitjans amb caire proporcional a l’augment de població. I això avui en dia ho estem
patint. I per això a l’ inici de la nostra intervenció dèiem: «No parlarem en cap cas de
situació caòtica, perquè no hi és. No parlarem d’un mal o deficient funcionament de la
justícia, perquè no hi és. Però sí que hi comença a haver uns inputs preocupants que
poden fer que, a molt curt termini tinguem els jutjats de Catalunya absolutament col·lapsats.»
Quatre punts, ho repeteixo, que creiem que són uns mínims indispensables per assolir
una justícia moderna tecnològicament i amb més eficàcia i menys burocràcia. Hi ha
l’exemple clar, honorable consellera, d’una administració que m’atreveixo a dir que és
modèlica, que és l’Agència Tributària. Escolti’m, si ja ens fan fins i tot la declaració de
renda, que ens l’envien als nostres domicilis. Escolti, si aquesta Administració, que,
efectivament, és recaptatòria, és capaç de donar aquest servei a l’administrat, per què
no fem un esforç a l’Administració de justícia per garantir un dret fonamental de tots
els ciutadans? Que aquí hi ha tendència a confondre Administració de justícia amb
jutges, Administració de justícia amb advocats. Escolti, no; és que l’Administració de
justícia és de tots els ciutadans i per a tots els ciutadans.
Per tant, en la segona part de la nostra intervenció continuarem, perquè veig que estic
esgotant el temps, però entenem, honorable...
...consellera, que s’ha de fer un veritable esforç en aquests quatre punts molt concrets
que hem posat damunt de la taula, i defugint un discurs catastrofista i defugint de fer
foc allí on, de moment, només hi ha brases.

Miri, honorable consellera, a la nostra intervenció ja hem posat
de manifest, en primer lloc, que creiem que no hi ha una situació alarmant del
funcionament de l'Administració de justícia. Això ho hem dit ab initio, només començar
la nostra intervenció.
Ara bé, també hem posat de manifest que sí que és cert que hi ha una sèrie d'inputs
que ens han de preocupar, és clar, perquè vostè m'ha parlat de proporció d'increment
de personal de l'Administració de justícia en relació amb l' increment de població, però
s'ha deixat una dada bàsica: l' increment de nombres judicials. Consellera, es pledeja
molt més avui que fa deu anys, i això és així, i això no ho podem obviar. I, per tant,
aquí hi ha un problema.
Vostè ha donat dades concretes, que jo en la meva primera intervenció n'he donat
alguna, però no he volgut centrar-me en els tants per cents de col·lapse, en els tants
per cents de sentències pendents de resoldre, etcètera. Ara bé, senyora consellera,
vull dir, el Govern de la Generalitat té una responsabilitat plena en l'Administració de
justícia. Nosaltres hem sentit en seu parlamentària el molt honorable president de la
Generalitat dient que tot lo que passa a Catalunya és responsabilitat del Govern de
Catalunya, i per tant l'Administració de justícia també. És cert que no és una
competència exclusiva. Però, escolti'm, portem en aquest país, a l'Estat
espanyol, més de vint anys de govern socialista, i per tant alguna solució podien haver
aportat. Vostès porten més de cinc anys al Govern de la Generalitat.
I jo he plantejat una sèrie de qüestions i de problemes que ens han de fer estar
amatents –i ho he dit al principi de la meva intervenció– perquè aquesta patologia no
es converteixi en una patologia irreversible. S'estan acumulant expedients per
resoldre d'una manera preocupant, honorable consellera; per falta de mitjans, per falta
de personal, per falta de personal que depèn directament de la Generalitat de
Catalunya. És cert que els jutges, els magistrats, els secretaris judicials i el Ministeri
Fiscal no depenen de la Generalitat de Catalunya, però sí que en depèn la resta de
personal. I, escolti, a Barcelona hi ha un 80 per cent del personal que és interí. Home,
alguna solució hi hem de posar.
I després, quan donem les ràtios, les hem de donar no solament amb
l' increment de població en relació amb el nombre de jutges i jutjats que anem creant,
sinó amb l'augment de la litigiositat, lògicament, escolti'm. I aquest és el veritable input
que ens ha de fer estar alerta.
Vostè s'ha referit a Lleida. Escolti, l'informe del president de l'Audiència Provincial de
Lleida posa de manifest que s'estan acumulant més de tres mil expedients judicials a
l'any per resoldre, quan quatre o cinc anys enrere això no passava. Home, si vol, li ho llegeixo. Miri, a veure,
jo, sóc molt curós amb les dades que dono, honorable consellera. No em
digui que això no és cert –fora que la memòria no estigui ben feta.
Escolti'm, li ho diré, li ho llegiré textualment, cosa que no m'agrada fer en seu
parlamentària, però: «En l'actualitat el nombre de resolucions han passat a 49.767» –
en la memòria que han presentat ara, fa una setmana–; «el nombre d'assumptes
ingressats, 52.562.» I, per tant, hi ha un dèficit... (Veus de fons.) Me'n vaig cap
enrere? És que llavors hauria de llegir tot l'article, però és així. No, honorable consellera, és que això no
és així.
Diu: «L'any 2004, el nombre d'assumptes ingressats era de 48.220, i el de resolts era
de 48.274.» Per tant, no em digui que no. Com a mínim, no em digui que no és cert el
que dic. Com a mínim, digui que a la memòria possiblement hi ha un error aritmètic.
Però jo les dades que dono, les contrasto, honorable consellera, cregui-ho. Si no, no
les donaria.
I un altre punt –i amb això acabo–, on també hi tenim competències, i és una dada
també preocupant: amb, escolti'm, la utilització del català a l'Administració de justícia.
I aquesta sí que és una dada, honorable consellera, que és responsabilitat plena de
vostè, de la seva conselleria –no, lògicament, de vostè en concret. L'any 94 hi havia
un 26 per cent d'ús del català a l'Administració de justícia; els anys 2004, 2005, 21,1;
2006,
18,1; any 2007, 16,8. Alguna cosa s'està fent
malament des de la conselleria de Justícia pel que fa a l'ús i el foment del català en
aquesta Administració.