Un Govern de continuïtat

Després de les eleccions de l'1 de novembre i un cop formalitzat el nou Govern de Catalunya, ara anomenat d'Entesa però que no deixa de ser un tripartit bis, l'actitud de CIU i la desorientació del PSOE aquestes darreres setmanes, col·loquen al PPC en l'oposició real a Catalunya i en una alternativa real a Espanya, malgrat els esforços de molts per fer del PP una força marginal a Catalunya.

Els resultats de l'1 de novembre no només van consolidar el projecte del PP a Catalunya, sinó que van permetre recuperar la iniciativa i el lideratge a tota Espanya, com confirmen les darreres enquestes. L'estratègia del centre i del sentit comú ha aconseguit desplaçar socialistes i convergents en dos sentits. Primer, ha desmentit una suposada radicalització popular més fabricada per interesssos electorals que reals, i en segon lloc, tant el tripartit com CIU ja han hagut de retirar la "marginació" del PP en el Pacte del Tinell i en el document del Notari.

Dit això, ara toca parlar del nou Govern. Ja coneixem el president, el programa electoral i la composició del Govern tripartit bis. Analitzant els tres elements del Govern podem arribar a una conclusió clara i es que aquest tripartit és una continuïtat del primer. És una continuïtat en el president, perquè Montilla ja va actuar de "president a l'ombra" com a home de l'aparell del partit i de Zapatero a Catalunya, creant el tripartit i destruint-lo.

És una continuïtat en el programa electoral perquè el document programàtic de l'Entesa Nacional de Progrés és una còpia quasi idèntica del Pacte del Tinell i de les seves propostes no desplegades. Però a més suposa una continuïtat respecte a la composició del Govern, no només perquè repeteixen set dels quinze consellers, no només per la manca de paritat en un Govern on les dones representen un 33 per cent del gabinet i en un moment en que es debat la paritat per llei en els consells d'administració de les empreses, sinó perquè tornem a un Govern d'equilibris de poder intern dels partits.

A nivell personal, Ernest Maragall entra a la Conselleria d'Educació sent el primer conseller en la darrera dècada sense relació amb el món de l'ensenyament, i Montserrat Tura a la Conselleria de Justícia, essent la primera consellera sense estudis legals, tot per acontentar al sector maragallista del partit. A més, aquests dies també hem pogut veure la batalla interna a ERC entre Carod i Puigcercós per les competències i el protagonisme al si del Govern.

A nivell competencial, les polítiques de joventut, immigració i dona deixen de tenir una consideració global i interdepartamental al Departament de Presidència per a tenir un esbiaixi més assistencial al Departament d'Acció Social i Cuitadana, mentre que les polítiques d'universitats, de recerca i de societat de la informació perden el seu caràcter de conselleria i la seva unitat d'acció i passen a dependre els dos primers del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, i el tercer del Departament de Governació i Administracions Públiques.

Pel que fa a les polítiques de sòl, aquestes es trenquen en dos, perdent la Generalitat la unitat d'acció necessària per impulsar una política de reducció del preu del sòl. Així, el sòl residencial dependrà del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i el sòl industrial al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En quant a les polítiques socials es divideixen entre l'actuació del Departament d'Acció Social i Ciutadania que farà les actuacions, i el Departament de Governació que tindrà la coordinació i la gestió de la xarxa d'equipaments cívics i socials, i la sensibilització cívica i social i el suport a les entitats i el voluntariat. En definitiva, un Govern on ERC surt reforçada guanyant un pes notable que posa en evidència el gir de les polítiques nacionals a les polítiques socials que vol impulsar José Montilla.

A més, les proclames més "proclamades" durant la presa de possessió dels nous consellers de la Generalitat van ser les crides a la unitat del Govern, a superar el Govern dels tres projectes per a integrar-se en un de sol i a passar pàgina al soroll mediàtic que es va produir durant la passada legislatura.

Aquests avisos de Montilla, que repeteix de forma constant les darreres setmanes, obliden dues coses importants. La primera, perquè l'autèntic drama de l'anterior tripartit no era tant aquest soroll mediàtic que provenia del caos del tripartit, sinó que el drama era la manca d'activitat d'un Govern que s'havia refugiat en la redacció de l'Estatut per justificar la seva incapacitat per portar endavant polítiques necessàries i prioritàries per la ciutadania. No es pot amagar sota el soroll una gestió que no va existir. Aquesta és la trampa de Montilla. Fer autocrítica cridant el soroll mediàtic, es a dir, culpant a la premsa que no els va deixar exposar la seva "brillant" acció de govern. Per això, el tripartit necessita quelcom més que cultura de coalició, necessita una cultura de treball que no va tenir durant la passada legislatura.

I en segon lloc, perquè el preu de la "pau" al si del Govern no pot ser a costa de la paralització dels projectes més importants del país. Ja sabem que el tripartit ha decidit la paralització del quart cinturó i ha passat la pilota de la interconnexió elèctrica als governs espanyol i francès que, per qüestions electorals, han decidit, alhora, paralitzar aquest projecte novament. Ara toca el torn de les lleis més polèmiques que s'havien d'haver aprovat durant la passada legislatura, es a dir, la llei electoral i la d'organització territorial. Aquestes lleis les realitzarà el Parlament, tal com ja va anunciar el conseller Puigcercós, per la manca de model territorial del tripartit i per una voluntat més estètica que ètica de voler fer veure que en el Govern no passa res.

Aquest anàlisi del nou Govern no pot acabar sense fer menció al mal començament de Joan Saura a la Conselleria d'Interior. A la dimissió del major dels mossos, s'uneixen les crítiques internes dels mossos d'esquadra pel tractament que, normalment, dona el partit de Saura a la policia, i la indirecta del delegat del Govern central, Joan Rangel, demanant a Saura que es mulli per la seguretat. Amb tot, mentre encara no sabem quina és la nova cultura de la seguretat que vol impulsar Saura al capdavant de la conselleria, Interior ha rebutjat un comandant de la Guàrdia Civil per comissari dels mossos per no tenir el nivell C de català. Menys mal que no li van fer l'examen a Montilla per ser president de la Generalitat!


Jordi Montanya Mias
Diputat al Parlamnet i president del PP de Lleida