POLITIQUES D'APARADOR

Per sota dels grans problemes que a diari patim els catalans en la vida quotidiana com es manifesta en els trens, autopistes, aeroports, serveis elèctrics, ensenyament, sanitat, seguretat ciutadana, immigració, que ocupen gran part dels mitjans de comunicació i del debat polític hi ha un altre problema al qual cal fer especial referència, es a dir, el de la crisi de la política derivat de l’acumulació de problemes sense resposta que genera desconfiança en la classe política i en les pròpies possibilitats del país per continuar prosperant en els àmbits econòmics i socials fruit de polítiques d’aparador i cercant únicament el rèdit polític en cada batussa electoral.

A tall d’exemple a Catalunya en els últims quatre anys han arribat un milió llarg d’immigrants provocant una important pressió sobre les infraestructures i els serveis, però els actuals governants no han previst res de res. El govern fa política del dia a dia i els ciutadans suporten polítiques d’aparador.

En aquesta situació la presentació socialista que les responsabilitats son patents del Partit Popular resulten cíniques, entre l’any 1982 i el 2007, el PSOE n’ha governat 17 o el que és el mateix un 70% del temps, dades irrefutables com també hauria d’esser el repartiment de les responsabilitats.

A més a més el Govern de la Generalitat fa de la improvisació el seu nord donant l’esquena i evitant que es parli de problemes tan seriosos com el de la globalització i internalització dels mercats, els alts costos laborals; fets que no són una qüestió conjuntural, sinó estructural i que no s’estan prenent mesures d’anticipació, tot i que les previsions auguren que les deslocalitzacions augmentin els propers anys, per tant el Govern de la Generalitat té l’obligació de potenciar la internacionalització de les empreses catalanes, així com millorar la dotació d’avantatges diferencials (infraestructures, fiscalitat, inversió en innovació i coneixement...) i deixar a banda el discurs victimista i el discurs que apel·la els sentiments per amagar les seves grans mancances.

Quines polítiques preventives s’estan portant a terme en l’àmbit econòmic, social i de serveis? A principis d’any Bulgària i Romania han entrat a formar part de la UE. Ho han fet gairebé de puntetes sense fer massa soroll, malgrat la important incidència políticoinstitucional, socioeconòmica i cultural que l’adhesió d’aquests països té per a Catalunya, però el Govern de la Generalitat està més preocupat en inaugurar pseudo-embaixades a Paris i Nova York, que en els nous reptes que suposa l’Europa de 27 Estats i 500 milions d’habitants i la incidència que per exemple suposa la pèrdua de fons estructurals i els fluxos migratoris que esta comportant.

Cal exigir al Govern de la Generalitat que governi i ho faci amb valentia afrontant de cara els problemes i reptes que tenim a Catalunya i que tan important és pel futur l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona com el fet que municipis del món rural i del Pirineu puguin gaudir dels mateixos avantatges que en el món urbà i evitar situacions altament discriminatòries com les que pateix a tall d’exemple el municipi d’Alins (Pallars Sobirà) amb el desplegament de la banda ampla i l’obligatorietat per part de la Generalitat a les administracions locals de tramitar documents i/o subvencions mitjançant Internet quan a Alins continuen sense accés a internet d’alta velocitat. On és la conciliació entre el món rural i el món urbà que aquest Govern tripartit bis es va comprometre a impulsar? Res de res polítiques tanmateix d’aparador, decepció i falses expectatives pels catalans.